• Imprimir
• Enviar

A fons

Miquel-Lluís Muntané

Manel Queralt ha reunit la seva obra poètica
JORDI GARCIA

Poesia

A furt. Obra poètica 1990-2006

Manel Queralt Emboscall. Vic, 2007

L es claus amb què treballa un poeta poden ser moltes i molt variades, i només els sectaris estètics (tan perillosos com els sectaris de qualsevol altra mena) podrien pretendre que només algunes d'aquestes claus porten al camí correcte. Una altra cosa és l'enginy i la destresa en la manera de servir-se'n, i per aquí sí que podríem trobar camins que s'acosten a l'excel·lència i d'altres que, decididament, se n'allunyen.

Manel Queralt (Barcelona, 1959), és un poeta que, ja des dels seus inicis, va apostar per una clau que descarta qualsevol concessió a la comoditat -pròpia i del lector- i beu de les fonts de la filosofia per tal de posar-nos davant dels ulls un retrat poc amable de nosaltres mateixos; en aquest sentit, es podria dir que dóna veu a l'home angoixat i contradictori d'aquest temps de frontissa entre dos segles.

La de Queralt és una poesia densa, per moments àrida, poc afecta al lirisme, amb un to que de vegades ens fa pensar en Thomas Bernhard, una poesia des de la qual ens parla de la incomunicació: "I em trobo sol a la meva / banda mentre a l'altra andana n'hi ha molts"; de la incertesa dels sentiments propis i aliens: "Temptejo i no m'arrisco en cap amor"; del sofriment inherent a la condició humana: "Arrossegant a coll pors i tenebres"; i del vertigen existencial: "És molt fonda la nit, hi ha tant de lloc / per a tots els que hi viatgen i hi cauen".

Val la pena de remarcar la feina d'Emboscall, un nom que s'inclou, amb tot el mèrit, en aquest grup d'editorials petites i mitjanes que fan una aportació ben valuosa a la nostra literatura, assumint propostes de les quals la política de peix al cove de les grans empreses acostuma a passar de llarg. Amb l'edició d'A furt, la dinàmica editorial vigatana ens posa a l'abast un total de nou poemaris, set de publicats i dos d'inèdits, que representen el conjunt de l'obra poètica que Manel Queralt ha elaborat fins ara.

Gràcies a aquesta edició podem resseguir amb perspectiva una producció feta des d'una certa soledat d'outsider, però, tanmateix, dotada d'un rigor i d'una coherència incontestables. La producció d'un poeta capaç de viatjar fins al nucli del dolor i pouar-ne la saba, perquè, al capdavall, només coneixent a fons la naturalesa del verí hi ha alguna possibilitat de descobrir-ne l'antídot.