• Imprimir
• Enviar

CIÈNCIA

Europa premia vuit joves investigadors de Catalunya

| El Consell de la Recerca finança 237 projectes a tota la UE | La resta de l'Estat capta nou distincions

Joaquim Elcacho

Xavier Trepat, esquerra, i Mario Cáceres, dos dels premiats amb els Starting Grant
AVUI

Vuit joves investigadors que treballen en centres de recerca de Catalunya han aconseguit aquest any els ajuts Starting Grant, que concedeix el Consell Europeu de la Recerca (ERC, per les sigles en anglès). Cada un dels guardonats rebrà, com a mitjana, 1,5 milions d'euros per desenvolupar el seu treball de recerca durant els pròxims cinc anys. La llista dels 237 Starting Grant concedits aquest any està encapçalada per 43 investigadors que treballen en centres del Regne Unit, 31 a França i 28 a Alemanya. Disset distincions corresponen a investigadors que treballen en centres de l'Estat espanyol (vuit a Catalunya).

En aquesta segona convocatòria dels ajuts destinats a projectes innovadors presentats per investigadors de fins a 40 anys, Catalunya es torna a situar per sobre de la mitjana europea i capta gairebé la meitat de les distincions de tot l'Estat. Tot i així, no s'igualen els resultats de la primera convocatòria de l'ERC, que va finançar 15 projectes presentats des de Catalunya (sobre un total de 299).

Els investigadors guardonats a Catalunya són: Mario Cáceres (CRG i UAB), Xavier Trepat (UB i IBC), Marino Arroyo (UPC), Miquel Costas (UdG), Emiliol Palomares (ICIQ), Anna Alberni (UdG), Gino Gancia (CREI) i Nicola Gennaioli (CREI).

Xavier Trepat, un dels dos Starting Grant catalans en l'àmbit de les ciències de la vida, ha explicat a l'AVUI que el seu projecte pretén desenvolupar sensors que ajudin a detectar i estudiar el mecanisme físic del moviment de les cèl·lules dins el cos humà. "Si aconseguim entendre com es mouen les cèl·lules, podem pensar a controlar aquests moviments en processos com la metàstasi".

Mario Cáceres, el segon premiat català en aquest mateix àmbit científic, estudiarà en humans els canvis d'orientació que es produeixen en alguns segments de l'ADN. Aquest procés de trencament i inserció invertida de material genètic s'ha començat a estudiar en animals de laboratori, però és molt poc conegut en éssers humans. El seu impacte en malalties o processos evolutius és incert.