• Imprimir
• Enviar

BÚSTIA

Que parli el líder

La recent i inesperada fi d'en Xirinacs no pot significar la renúncia ni l'oblit de les seves reclamacions. Catalunya té dret a recuperar la independència perduda el 1714, però que ho digui jo no mobilitzarà ningú, i tot continuarà igual. És per això que el líder capaç de fer sortir la gent de casa no pot fer més el sord, cal que es desperti i enarbori la bandera, que ens marqui el camí. Pot estar ben segur que sorgiran seguidors entusiastes pertot arreu i avançarem cap al gloriós objectiu. La fruita és madura i hi ha prou braços disposats per a la collita, preparats per actuar així que ressoni la veu del líder que ens convoqui. No ens ha de fer por res perquè tenim la raó i el dret. Només ens falta escoltar la veu del cap de colla que ens convoqui per a l'hora de la veritat.

Antoni Munné i Tomàs

Barcelona

Tornant del Japó

Acabo de tornar del Japó, on hem estat unes setmanes de vacances. En tenia referències, però, tot i això, he quedat sorprès. Els carrers, les places, els parcs i jardins nets i polits, sense ni un paper per terra (tot i que hi ha molt poques papereres) ni cap moble ni cap altre estri abandonat. Els conductors cedeixen el pas quan cal fer-ho. La senyalització viària perfecta. Pràcticament cap pintada. Els trens que funcionen, no al minut, sinó al segon. Poquíssima delinqüència...

No crec que els nombrosos japonesos que ens visiten puguin dir el mateix del nostre país.

Estanislau Torres

Barcelona

L'altre Xirinacs

No, no es tracta d'una nova valoració de les virtuts patriòtiques del nostre líder traspassat; prou i que justament se n'ha escrit. Jo vull parlar de "l'altre Xirinacs", el desconegut per la majoria i per molts dels mateixos periodistes. El Xirinacs filòsof, el creador d'una nova estructura filosòfica d'abast global, anomenada pel mateix creador, Globàlium. De fa molts anys que el filòsof Xirinacs l'ensenyà a diferents centres culturals i a la Fundació Randa. Externament, altres deixebles col·laboradors també l'hem divulgat en estudis inicials, com al Seminari d'Investigació Poètica, de Barcelona, pel qui escriu aquest comentari. Aquest és, n'estic convençut, el gran patrimoni cultural que ens ha llegat, el qual els seus seguidors no permetrem que es perdi. N'hi ha publicat un llibre d'iniciació titulat Un model global de la realitat del mateix Xirinacs, dos llibres meus sobre el seu model, titulats Globàlium poètic i Pràctica, i molts articles en revistes i publicacions.

Lluís, els teus amics, deixebles i admiradors continuarem fent-te viu amb el teu i el nostre pensament! I ara permeteu que acabi aquest comentari transcrivint el poemet que li vaig dedicar a Santa Maria del Mar, durant el seu multitudinari funeral. En pocs versos vaig intentar sintetitzar les màximes virtuts de la personalitat de Xirinacs.

"Gandhi li fou puntal i guia, / lluità tothora en so de pau / i, creador en filosofia, / d'un món global, trobà la clau. / Fou un guerrer sense cap guerra, / fidel a un místic ideal; / tenia el cor de nostra terra / i el pensament universal.

Josep Colet i Giralt

Barcelona

La 'desvariant' de la Bisbal

En relació a les diferents notícies aparegudes sobre la variant de la Bisbal d'Empordà, voldria reflexionar sobre la següent afirmació del conseller Nadal: "La variant, fent-la pel sud, marcaria els límits urbanístics de la Bisbal i es connectaria la població amb les Gavarres". Qualsevol persona que s'hi pari a pensar, de seguida se n'adonarà que aquesta afirmació no s'aguanta per enlloc.

És cert que, des de fa una anys, la Bisbal (i també el veí poble de Corçà) està creixent pel sud i que, vista l'ordenació urbanística que s'hi està fent, hi continuarà creixent. Però, senyor Nadal, què passarà quan s'esgoti aquest sòl i la Bisbal vulgui continuar creixent? Què hauran de fer els bisbalencs? Saltar-la i construir a l'altre costat, convertint la variant en una autopista enmig de la ciutat? ¿És necessari obviar estudis tècnics recents ( i no caducs, Sr. Nadal) que aposten per l'opció contrària?

Sigui com sigui, aquesta croada contra l'àrea d'influència de les Gavarres i la seva població, és sols un exemple més de com gestionar un departament amb sobrada sobèrbia i poc rigor tècnic.

Marc Lemonche-Coll

Madremanya

Al senyor Pere Escobar

Jo vaig ser dels que van demanar a TV3 que emetessin la final dels Catalans Dragons i em van respondre dient que no ho tenien previst. Finalment vam aconseguir (m'imagino que per pressions en instàncies més altes) que el partit s'emetés pel canal 33. Jo crec que el senyor Escobar ens vol fer combregar amb rodes de molí, primer perquè no tenien cap mena d'intenció de retransmetre la final i només ho van fer quan s'hi van sentir obligats i pel segon canal de l'emisora, i després perquè estic segur que si el cas hagués estat a la inversa i hagués sonat el God save the Queen aquí, la BBC hauria fet mans i mànigues per oferir-lo en directe als seus espectadors malgrat aquests "cinc minuts" de què ens parla el senyor Escobar. Voldria dir-li a aquest senyor que em sembla perfectament legítim que a ell (o al seu departament) no li interessi el nostre himne, però em sembla molt hipòcrita que emmascari aquest desinterès escudant-se en les preteses dificultats tècniques. Les comparacions de vegades són molt aclaridores, i com bé diu Desclot, els diumenges no podem veure el Telenotícies migdia sense haver-nos empassat els himnes de la Fórmula 1.

O.M.B.

Barcelona