• Imprimir
• Enviar

D'ON VA VENIR L'ATAC QUE VA DESEQUILIBRAR EL BANC

Recordant Banca Catalana

Francesc Cabana / Economista

JORDI SÀBAT

Salvador Aragonés ha anunciat que deixa la direcció d'Europa Press de Catalunya, després de trenta anys d'ocupar el càrrec. Li desitjo sort en la nova etapa laboral a la Universitat Internacional de Catalunya, on jo mateix he fet classes d'història econòmica com a professor associat.

FA MOLT TEMPS QUE ENS CONEIXEM, però ens uneix especialment la notícia que va donar el vostre butlletí confidencial l'11 de juny del 1982, ara fa 25 anys. Deia textualment: "Segons rumors insistents que van circular ahir a la tarda per certs ambients financers, es pensa que és imminent la presentació de suspensió de pagaments d'una important entitat creditícia catalana. La noticia, de moment, no té cap confirmació".

LA VAIG LLEGIR A PRIMERA HORA DEL MATÍ al meu despatx de Banca Catalana. La notícia es referia a aquesta entitat i era rotundament falsa. Es referia a Banca Catalana, perquè feia mesos que tant la dreta com l'esquerra espanyoles havien iniciat una campanya de premsa contra ella, amb clares motivacions polítiques, i els altres bancs catalans estaven intervinguts o controlats pel Banc d'Espanya, amb l'excepció del Banc de Sabadell. Era rotundament falsa, perquè el banc atenia normalment els seus pagaments, complia amb el coeficient obligatori de caixa, no havia rebut cap ajut especial del Banc d'Espanya -a diferència d'altres bancs- i ni en somnis havíem pensat a anar als jutjats. Et vaig trucar immediatament. Acceptares que la notícia es referia a Banca Catalana i que estaves segur del que deies, perquè procedia d'una font, confidencial, de la qual et fiaves molt. Hi va haver fins i tot una mica de sornegueria en les teves paraules. I m'ho deies a mi, que ocupava un alt càrrec executiu a Banca Catalana i sabia que era una gran mentida! Sempre has estat una persona honesta i un bon periodista. D'aquí la meva extraordinària sorpresa.

EL BANC D'ESPANYA VA DESMENTIR LA NOTÍCIA aquell dia mateix i ens digué que no ens preocupéssim si teníem retirades de dipòsits, perquè podíem comptar amb el seu ajut. Però no ens serví de cap consol, perquè la noticia s'escampà, feia quatre anys que s'havia iniciat la crisi bancària i el diner és poruc. Tot i els desmentiments, la fugida de dipòsits començà l'endemà i aleshores sí que ens varen fer falta els ajuts d'un Banc d'Espanya que depenia del govern espanyol. A partir d'aquell moment, la capacitat negociadora de Banca Catalana va quedar reduïda a zero. Entre els que retiraren els diners a corre-cuita recordaré sempre una societat que vaig salvar de la suspensió de pagaments i que ara té molt bona salut, i una empresa constructora -també existent- que solucionà els seus problemes gràcies a un informe favorable meu a la comissió de crèdits del banc.

25 ANYS DESPRÉS DE LA NOTÍCIA que donà Europa Press encara no sé la seva procedència, tot i que no puc evitar sospites, donat l'accionariat i l'orientació política que tenia la vostra agència. Estic segur que no et vas inventar la notícia, però algú va fer-ho, fins al punt d'anunciar un fet gravíssim que, com deia la nota, no tenia cap confirmació. No va ser un model d'ètica periodística.

BANCA CATALANA ESTÀ MORTA I ENTERRADA. Després vindrà la querella contra el president de la Generalitat i tots els consellers del banc -jo inclòs-, però això són figues d'un altre paner. Ho vaig explicar a Banca Catalana. Diari personal -Tibidabo Edicions, 1988-. Jo i d'altres sortírem del banc amb una mà al davant i l'altra al darrere. Tenia aleshores 48 anys i un futur negre, donades les circumstàncies. No vaig rebre ajut de cap mena dels meus amics amb diners, que em van demostrar la seva amistat només amb gestos. És natural que cada dia pensi en Banca Catalana. Però, com que m'he dedicat a la història i als estudis econòmics, estic interessat a aclarir el que és per a mi un misteri. Acabo de publicar un llibre sobre la fallida del Banc de Barcelona i conec perfectament el que va ser el gran fracàs financer de la burgesia catalana el 1920. Tinc un bon coneixement del que passà amb el Banc de Catalunya, que suspengué pagaments el 1931. Banca Catalana i el Banc de Catalunya són les dues putades -accions deslleials, segons el diccionari- que el govern espanyol ha fet a projectes bancaris catalans. Però encara no sé d'on va venir l'atac que desequilibrà el banc on jo treballava des de feia 23 anys.

ENTENDRÀS QUE AQUEST INTERROGANT s'hagi revifat en saber que deixaves el càrrec. Amic Aragonés, ¿podré saber algun dia qui us va donar una notícia per a publicar, falsa en un cent per cent?