• Imprimir
• Enviar

DE FIL DE VINT

Kafka a València

Isabel-Clara Simó

No sé si a vosaltres us passa, però jo sovint em trobo que llegeixo diversos llibres alhora. La lectura és el territori de la llibertat: pots triar. En un museu, per gran que sigui, el criteri de les obres que veuràs t'és totalment aliè. En un concert també. Però el llibre, d'ençà que entres a la llibreria o a la biblioteca s'escampa davant teu, com un llençol interminable, i tu tries i tu rebutges. I quan comences a llegir, tu t'endinses o tu en fuges. Ara mateix llegeixo una novel·la esplèndida, "Kafka a la platja" d'Hakuri Murakami, i degoto plaer i emocions, reflexions i sotsobres sense deixar-me perdre una paraula. Està tan lluny dels textos rutinaris i pretensiosos que sovint t'apareixen a la premsa com a bons!

Doncs alhora he estat llegint un llibre plàcid i profund: "El pas del dies", del valencià Toni Mollà. És el segon dels seus dietaris. Els dietaris, quan estan ben fets -la meravellosa exquisidesa del de Pere Gimferrer o la intel·ligent i sensible d'Enric Sòria- són una de les millors lectures, car no ets arrossegat per un argument ni has de desxifrar els enigmes cultes d'un autor.

Toni Mollà és un fusterià irreverent, per dir-ho en pocs mots. Es dedica a la comunicació i a la sociolingüística i té un do que, si em perdoneu la petulància, gosaria dir que compartim els ensenyants: la claredat i la senzillesa. Llegir aquest dietari és com jeure sota una brisa fresca i veure passar els núvols . Parla de literatura i de viatges, de la seva vida i de la vida dels altres. I ho fa d'una manera tan propera que tens la impressió que xerres amb un amic i que hi comparteixes confidències. Excel·lent.