• Imprimir
• Enviar

Carta del dia

Monolingüisme en el tren

Cada quinze dies vaig i torno de Barcelona a València amb l'Euromed. Als vagons, tant se sent el català com l'espanyol. Gairebé sempre la proporció és del 50%, tot i que algun dia el català és majoritari i algun altre ho és l'espanyol. Durant el trajecte, els de Renfe ofereixen sempre una pel·lícula i un documental. Tant els fa, però, quina és la realitat lingüística del tren. Tant els fa que el trajecte comenci i acabi en territoris de parla catalana. Tant els fa que el català sigui llengua oficial.

I ho demostren cada vegada, quan engeguen el DVD i tots els passatgers veiem com incansablement seleccionen l'espanyol per a la pel·lícula, prescindint del fet que la versió en català estigui disponible gairebé sempre. Fins i tot quan passen alguna pel·lícula directament rodada en català, la decisió és la mateixa. Ah, i per acabar-ho d'adobar, els subtítols també són sempre en espanyol. Suposo que els castellanoparlants no veurien bé que les pel·lícules del tren sempre fossin en català. Suposo que haurien d'entendre que la solució inversa tampoc és fantàstica. I, en fi, suposo també que al segle XXI deu existir un sistema d'àudio que permet a cada passatger triar la llengua en què vol gaudir de la pel·lícula. Suposo, però, que sóc molt il·lusa.

Anna Pineda Cirera

Barcelona