• Imprimir
• Enviar

Fuentes i Borràs

Gemma Calvet / Advocada i consultora

La polèmica per una interpel·lació en seu parlamentària i la resposta epistolar en seu mediàtica ha estat els darrers dies font de molts comentaris i opinions. La majoria, privats. Crec que la dimensió pública de la tensió i les qüestions que sorgeixen tant del debat de fons com de les formes permeten fer un esforç de coratge i traduir-ho en opinió. Si més no, en ressò de tantes crítiques que s'han escoltat. La pregunta de la diputada Borràs era legítima. Certament, amb el polèmic relleu d'Antoni Bassas a Catalunya Ràdio, els focus d'atenció cap als successors, juntament amb la davallada d'oients de la ràdio pública de Catalunya, són realitats objecte d'interès polític i parlamentari. D'entrada, cal reconèixer que Manel Fuentes està fent una excel·lent feina en la conducció del programa, sinònim, sens dubte, de la seva brillantor professional. Encara que discutible, la seva opció d'ampliar la dedicació laboral a una cadena de televisió privada espanyola, si no incompleix clàusules del contracte professional ni té col·lisions amb un compromís de dedicació exclusiva signat amb la Corporació, no pot ser negada. Entra en el terreny de la seva lliure decisió professional. La responsabilitat de l'empresa que no ha previst aquest supòsit és un altre tema. Ara bé, l'argument indignat de la resposta pública a la diputada crec que ha traspassat la prudència. No es pot justificar acusant la direcció de TV3 de no donar-li un programa, tenint en compte que la negativa, si és real, s'explica totalment per un respecte a la ràdio pública de Catalunya i pel fet que aquesta pugui tenir un autèntic presentador protagonista. Una cosa és que hi hagi professionals que col·laborin esporàdicament amb la televisió i una altra és un programa setmanal. Amb la resposta es descarrega d'una responsabilitat personal, i de fons sembla, que segur que no ho és, un menyspreu a l'ocupació diària que tant exigeix a qualsevol professional. I a Manel Fuentes a Catalunya no li cal cap empenta. A la radio té el do de la paraula ràpida, amb humor, creu en la pluralitat ideològica i porta els debats a fons. D'això se'n diu carisma. No li cal gaire cosa més.