• Imprimir
• Enviar

EL BINOMI "ACTUA SOCIALMENT, PENSA NACIONALMENT"

Social? Nacional?

Jordi Font / Llicenciat en geografia i història

MONTESOL

Aprimers dels setanta, des de la consciència ecològica, René Dubos va receptar allò de "Pensa globalment, actua localment", és a dir, actua en el teu medi immediat fent-te responsable de les conseqüències de la teva acció per a la salut del planeta. Encara que aquest binomi també podria entendre's en la línia del vell racionalisme ultrancer, deutor de les veritats religioses: tracta de descobrir la racionalitat del tot i aplica-la al teu camp d'acció concret, perquè la veritat és universal o no és, i només aquesta pot il·luminar la teva petitesa...

POTSER PER AIXÒ, AVIAT va irrompre el binomi invers: "Pensa localment, actua globalment", és a dir, no perdis de vista la teva realitat concreta, que és la mesura humana de què disposes, i fes perquè els projectes globals no laminin la diversitat sinó que la incloguin. O, encara, a cavall de l'empirisme que inspira aquest binomi: no hi ha veritats absolutes, no et refiïs de les abstraccions, dels discursos rodons, acabats, sense escletxes, són un autèntic perill. La veritat, sempre provisional, només s'obté per aproximació, a partir d'allò que som capaços de contrastar, de verificar, per mitjà de l'experiència. Un model general que no dóna resposta als problemes concrets no serveix de res; en paraules d'Epicur el Vell: "Vana és la paraula del filòsof que no sap alleugerir el sofriment dels homes".

M'HI HA FET PENSAR UN ALTRE BINOMI que he ensopegat en franquejar l'interessant blog de Camil Ros, jove dirigent sindical de la UGT i home del catalanisme radical: "Actua socialment, pensa nacionalment". És tracta d'un binomi fill de l'anterior, que també apunta a la saviesa de l'experiència enfront de les febres de la raó, tot aplicant-ho al duet social/nacional. Ve a dir-nos, entenc, que cal pensar el país a partir d'opcions socials prèvies i que pensar el país en abstracte ens pot dur a trinxeres socials insospitades, que poden no ser tampoc les més convenients per al país. Ell, òbviament, opta per pensar el país amb els peus afermats al terra del compromís social, de les necessitats i desitjos del poble ras, de la gran majoria popular que dóna a la causa nacional la seva més ampla fonamentació i la seva màxima força, evitant de caure en abstraccions etèries, que sobrevolen la realitat i que poden fracturar el gran conglomerat popular on es fan i es desfan les nacions.

COMPLETAMENT D'ACORD. Més encara: no m'agrada gens la dicotomia social/nacional. Per dues raons. Perquè ha donat lloc a la demagògia jacobina que contraposa la causa social a la causa nacional. I perquè es tracta d'una dicotomia falsa; deia Rafael Campalans: "Som socialistes i som catalanistes per les mateixes raons". La causa emancipadora, aquesta pulsió constant de la humanitat contra tota mena d'opressió i d'explotació no és divisible: sigui la causa dels esclaus, pagesa, dels treballadors industrials, feminista, juvenil, mediambiental, gai-lesbiana,.... o nacional, és sempre la mateixa: la causa de l'emancipació humana.

CAP COMPROMÍS d'emancipació social, d'emancipació de les persones, no pot ignorar l'opressió nacional que, més enllà del discutit concepte dels "drets col·lectius", atempta inequívocament contra els drets més elementals dels ciutadans individuals que n'estan afectats, fent-los víctimes d'una discriminació clamorosa: haver de renunciar com a ciutadans a la pròpia identitat per emmotllar-se a un patró oficial que els és aliè, que els nega. No és avui el cas dels catalans, que gaudim d'un nivell d'autogovern sense precedents moderns, en el marc de la democràcia espanyola, si bé endevinem encara llunyà el moment en què l'Estat -i, amb ell, la cultura política espanyola- s'adapti a la realitat plurinacional, pluricultural i plurilingüística que inclou.

AL SEU TORN, UN COMPROMÍS nacional seriós, amb totes les conseqüències, és necessàriament un compromís social, perquè la nació és el consens bàsic dels ciutadans al voltant d'una realitat que els implica i els identifica. En conseqüència, l'autèntic patriota no serà mai un somiatruites ni tampoc un cínic acomodat, sinó algú entestat a actualitzar i fer créixer el consens bàsic que constitueix la nació, i que té com a pilar fonamental la cohesió social.

CAUSA SOCIAL I CAUSA NACIONAL són, en el fons, indestriables. Es tracta de dues facetes d'una mateixa causa emancipadora.