• Imprimir
• Enviar

Carta del dia

Calia matar el gos?

L'afer de la cerca i captura d'una suposada lleona que al final era un gos als voltants de la Sénia ha acabat de la pitjor manera possible: amb la mort a trets de l'animal. Els agents rurals, incapaços de capturar-lo viu, van optar per la solució més fàcil i el van abatre a trets. Com que no volia entrar en una gàbia i si li disparaven dards per adormir-lo caldria seguir-lo i localitzar-lo fins que li fessin efecte, doncs van decidir matar-lo. Explicacions que no fan altra cosa que posar en relleu la incompetència i la mandra -per no parlar de la insensibilitat- dels responsables dels fets. Avui en dia hi ha dosis de narcòtics que adormen els elefants. Com és que no hi havia solució per a un gos que devia pesar com a màxim 60 quilos? D'altra banda, no he llegit enlloc que hagués fet mal a altres animals o persones, ni tan sol les hagués amenaçades. Per què, doncs, tanta pressa a acabar amb la vida d'un animal que probablement no tenia altra culpa que haver estat abandonat o haver-se perdut? Per les característiques descrites a l'AVUI, es tractava probablement d'un gos molós, de raça estàndard o barrejat. Un molós, més enllà de les seves grans dimensions i pes, no és un animal especialment agressiu ni perillós, tot al contrari, malgrat la mala fama que, injustificadament, alguns li donen. Aquest ha mort perquè era gran, estava sol i ha ensopegat amb la barbàrie oficial.

Tot plegat, molt trist.

Joan Puig

Dosrius-Canyamars (Maresme)