• Imprimir
• Enviar

LLIR ENTRE CARDS

Botins de tardor

Salvador Sostres

Quan l'estiu comença a amenaçar amb els seus rigors i deixo de posar-me els botins, els duc al sabater artesà Coher perquè els ressusciti. La pell gastada, algunes nafres. La sola, les plantilles, tot cal atendre-ho amb paciència i artesania, i aquest és l'únic sabater de la nació que avui pot fer una feina tan minuciosa, tan exhaustiva, tan delicada. Al cap de 15 dies ja els té enllestits però no els vaig a recollir fins que la tardor arriba i cal tornar a dur mitjons. És un ritual ben agradable, passar a buscar-los. Vaig anar-hi ahir, tot i que encara el fred no acaba de saludar-nos. El fred és un dir: ja saben, aquesta temperatura no tan xafogosa que durant els mesos amb erra tenim a Barcelona. El botins perfectes, amb la pell resplendent, totes les ferides guarides, totes les injúries calmades. Amb l'honor restablert, llueixen amb orgull el traç del pas del temps. No hi ha veritat sense desgast ni res de més coent que dur sabates noves. Abans, quan encara prevalia el temor de Déu, si un lord posava un anunci per contractar majordom, la primera exigència era que l'home tingués el seu mateix número de calçat, i així quan el senyor es comprava les sabates el servent les duia els primers dies, fins que ja tenien l'aspecte, tan imprescindible, d'estar de tornada de tot. No ets ningú fins als 50 anys. La cruel irrupció de la democràcia ha posat el servei a uns preus impossibles i avui poca gent se'n pot permetre. L'igualitarisme atroç ha acabat amb les formes, amb aquella estètica de les coses que ens embadalia, i és conseqüència d'aquesta lletjor, física i moral, que les grans reivindicacions de la nostra era siguin l'avortament i l'eutanàsia: mandra de venir i pressa per marxar. No m'estranya. El comitè d'empresa contra la vida sagrada. Les minyones són ja quasi totes sud-americanes. Els botins de tardor em són metàfora d'aquells temps grandiosos que ja només sobreviuen en alguns racons, ben a punt de desaparèixer. A poc a poc ens ho anem carregant tot. Pagarem cara tanta ingratitud amb la Creació.