• Imprimir
• Enviar

L'austríac Klaus Ebner publica el seu primer poemari després d'haver après la llengua amb el 'Digui, digui'

Un rar poeta català

Ada Castells

Klaus Ebner va estudiar el català a través dels llibres i ara acaba de publicar un poemari bilíngüe
CHRISTOF G. PELZ

Klaus Ebner (Viena, 1964) entra en la categoria dels personatges rars, allò que en dirien un friqui, si el mot no tingués cap connotació negativa. No només és poeta sinó que és poeta en català i té una peculiaritat: la llengua no li ve de família sinó de l'interès pels estudis romànics que va emprendre a Viena de jove. "Sempre m'han atret les petites cultures i a Catalunya hi he trobat una societat oberta i cordial. Als disset anys vaig viatjar per Europa amb un amic i vaig passar per Barcelona, on vaig comprar el meu primer exemplar de l'AVUI i un primer llibre català, de la sèrie MOLC", recorda.

Si alguna cosa no li falta a aquest especialista en informàtica -al final la vida el va portar per aquests verals tecnològics- és la tenacitat: "Vaig aprendre el català tot sol, amb llibres d'autoaprenentatge, amb la primera edició del Digui, digui i mantenint correspondència amb gent que vaig conèixer després de publicar una carta a l'AVUI".

El seu interès per les llengües també el manifesta com a pare, ja que parla en francès als seus fills perquè siguin bilingües. La poesia, però, la reserva per al català perquè "després d'una lectura intensiva de literatura catalana vaig constatar que una part dels meus somnis eren en la vostra llengua. No es pot dir que vaig decidir conscientment escriure poesia catalana. Va ser una mena de necessitat que s'alçà automàticament, potser a causa d'un amor profund que sento per la llengua i la cultura catalanes".

Tota aquesta aventura amorosa, iniciada als 17 anys, culmina ara amb Vermells, un poemari en català i traducció alemanya que li acaba de publicar la petita editorial de la Cerdanya Setze Vents. Ebner explica les llicències de traducció que s'ha près: "Les dues llengües funcionen d'una manera molt diferent i en molts casos he hagut de cercar un equivalent en alemany per aconseguir el mateix sentiment o un efecte semblant".

Per ara Ebner no es planteja instal·lar-se a Mallorca, posem per cas, com han fet alguns dels seus compatriotes lingüístics. La seva relació amb Catalunya continua sent virtual: "Com a facebookià tinc moltes possibilitats de comunicar-me amb gent dels Països Catalans. Avui, amb les riques possibilitats de la xarxa, és molt fàcil tenir contacte amb la cultura catalana encara que siguis lluny. M'agrada escriure ressenyes sobre el país i la cultura, habitualment per a revistes literàries a Àustria i Alemanya". És així com aquest apassionat de la nostra llengua va encomanant el seu amor per la literatura catalana, encara que aquesta debilitat no li hagi arribat a través dels gens sinó del cor.