• Imprimir

Amb aquella alegria

Última nit, primer dia

"El jove canadenc, que no devia tenir més de quinze anys, havia dubtat massa". Així arrenca la dotzena novel·la de John Irving, L'última nit a Twisted River (Edicions 62). Una història de 650 pàgines en què l'escriptor aborda els seus temes de sempre a través de la fugida d'un pare i un fill pels Estats Units durant cinc dècades. "El meu lector sap que el futur l'està esperant al final del llibre", diu el novel·lista.

Eva Piquer

CRISTINA ÁLVAREZ

Les nostres obsessions poden més que nosaltres

Tinc la periodista cultural mig aparcada, però de tant en tant la trec a passejar perquè no es rovelli. I si resulta que el gran John Irving volta per Barcelona, l'excusa és a taula. Agafo llibreta i boli i surto de casa en acte de servei.

A Irving se li repeteixen els personatges i les situacions d'un llibre a l'altre, sense que ho pugui evitar. "No puc controlar les meves obsessions, elles em controlen a mi", admet. Sé de què parla. I això que no sóc obsessiva, no sóc obsessiva, no sóc obsessiva.

Entre les obsessions irvinguesques, hi ha els óssos (no precisament de peluix) i els accidents mortals. "He donat al fill del cuiner la meva biografia educativa, però la meva vida és oposada a la seva: jo he tingut sort i ell, gens. Ell té la vida que a mi em faria por tenir. Escric sobre el que em fa pànic que em pugui passar". Per sort, l'escriptor té una història més avorrida que les seves criatures de paper: "No m'ha passat res tan interessant que es pugui explicar tal com m'ha passat". De la distància entre el que viu i el que escriu, en diem literatura.

Sobre teles obertes que fan tancar llibres

En plena eclosió de la metaliteratura i la literatura del jo, aquest senyor broda novel·lasses de personatges amb introducció, nus i desenllaç. Com les d'abans, vaja. "Sóc un autor passat de moda". Segons ell, la tendència literària a parlar d'un mateix sense maquillatges deu venir dels reality shows televisius: "Van irrompre als Estats Units a l'època que jo vaig deixar de mirar la tele". Llavors va pronunciar una frase que ha fet fortuna: "On hi ha un televisor engegat, hi ha algú que no està llegint".

No ets una musa literària? Doncs millor per a tu!

Encara que no la plasmi literalment, Irving vampiritza la realitat com qualsevol escriptor. "Tot el que em passa a mi o a gent propera ho duc a la ficció". A les trobades familiars, és habitual que se li acosti algú amb cara de pena i li pregunti: "Com és que no has escrit mai sobre mi?". La resposta: "Considera't afortunat". No sempre és bo que parlin de tu, ni que sigui bé.

Avui comença la resta de la teva vida

John Irving no es posa a escriure una novel·la fins que no en sap l'última frase. Es pot passar quatre anys buscant-la, però quan la troba, la trama pràcticament avança sola cap al paràgraf final.

El diari AVUI va tancar ahir un capítol de la seva història, i avui n'obre un altre en un nou edifici i amb molts menys treballadors. Aquests dies a la redacció es respirava un aire de comiat. Cada cop que consultaves la bústia electrònica, havies rebut un nou missatge d'un col·lega que deia adéu. Que difícil trobar les paraules justes per resumir tants anys de feina i de vida. També hi ha qui es resistia a enviar un mail col·lectiu: "No vull haver-me d'acomiadar de gent que m'importa", em va dir un company que, com jo, feia maletes (tot i que continuareu llegint les meves obsessions setmanals en aquesta contraportada). Amics, les bones novel·les perviuen més enllà de l'última frase. El futur ens espera.