• Imprimir

Set dies, sis nits

Josep Puntí

per Bibiana Ballbè

PEREVIRGILI

Taxi! M'ha citat a les 11 del matí al número 11 d'un dels carrers més transitats de Barcelona: Pelai. 40 minuts després, arriba. Dos petons, un hola, un què tal, un arribes tard, un em sap greu. I una pregunta. Adrià o Josep? Josep. L'Adrià va morir ara fa sis anys. Quedar al número 11 del carrer Pelai és original però, la veritat, he conegut llocs més tranquils. Me l'emporto a l'Hotel Bergara, pico l'ascensor, marco el pis numero 2 i li explico que passarem 7 dies i 6 nits junts. Que has agafat una habitació?

SÓC BOIG. Entrem a la cafeteria de l'hotel, una canya, uns escopinyes i un que pagui en Millet! Clavo la vista a la seva i em concentro per dir li Josep. Diuen que ets un geni. Un geni? En tot cas geniüt. I morrut. Sempre tinc la raó. Xalat? Jo no em faig el boig. Sóc boig de veritat. Tinc el carnet. A mi no em treuen punts. En tot cas, me'ls posen. I acte seguit, s'aixeca i m' apunta amb una pistola invisible. Ets violent? No, però estic preparat. I després d'aquest petit xou em mira i em deixa anar: Escolta, Adriana, oi? Tu ets molt xafardera, no?

20 GRAUS I 4 MÒBILS. El dia més calorós de novembre des de fa 20 anys parlem dels 20 anys d'Umpah-pah, la banda que ell -l'Adrià o qui sigui- va liderar i que és considerada una de les millors coses que li han passat a la música en català. I també parlem dels seus directes. Sempre imprevisibles: una de dues, mítics o desastrosos. Com et sens damunt l'escenari? Com al menjador de casa. Per mi, la vida és un escenari. Estem controlats constantment. Ens estan gravant sense parar. De fet, diu, jo també estic gravant aquesta entrevista. I és veritat: m'ensenya els 4 mòbils que porta a sobre, i amb un, efectivament està gravant la conversa. Saps que 3 de cada 4 catalans estan a favor de la videovigilància? Sí. Però llavors vas allà, i no et donen la cinta. Per això jo ho gravo tot. Per si de cas.

31 QUILOS. El Millet la va fer grossa al Palau. I en Puntí també: el Palau dels collons! Quin número que hi vaig muntar! Durant la projecció del documental Rock'n Cat, l'Adrià o el Josep -això es complica per moments- es va posar a cridar com un posseït. Com que té un punt de visionari, potser ja intuïa que allà dins hi passava alguna cosa estranya. I tu, què faries amb 31 quilos? Gastar-los. Ajudar la gent, i no vaig de capellà, eh? Jo no he robat mai. M'han robat? Sí. M'estan robant? També. I és més, fins que la indústria musical no em pagui tot el que em deu, no trauré cap més disc.

23 DIÒPTRIES. Josep diu que és perfecte. I per què perfecte? Perquè sí. I punt. Tothom té defectes, però jo no en tinc. I no em preguntis per què, perquè és impossible que ho entenguis, perquè tu no ets perfecte. Però algun defecte deus tenir? Sí: la vista. No m'hi veig. Mira aquest matí: estava amb una noia molt maca i no s'ho creia, això de la vista. Però com sabies que era maca si no la veies? Perquè la palpava. Tinc 23 diòptries a un ull i 13,5 a l'altre. Però vaig sense ulleres. Ni lentilles. No puc ni llegir i mira que m'agrada. Ara em volen operar, però ara que ja he après a fer-ho tot així, fins i tot a conduir, ara he de repetir cursos? A la merda! I què és el què més t'agrada de tu? Físicament res. El que és punyetero de la vida és haver d'arrossegar el cos. Jo amb el cervell en tindria prou.

L'ADRIANA I L'ADRIÀ. Josep, ja ho tinc, això. I què hi posaràs? Coses. Quines coses? No posis això que sóc perfecte, eh? Saps què m'agradaria? Dedicar aquesta entrevista a la meva tia Teresa. La meva tieta Teresa, que va comprar l'AVUI durant 20 anys. Cada dia. Doncs per a ella va. I escolta, quan sortirà, això? No és per mi, no. Jo no l'he comprat mai, l'AVUI. És pel meu pare, que li farà gràcia. Dissabte, Adrià. Gràcies, Adriana.