• Imprimir

Català a la terrasseta

Albert Pla

Fins aquí podíem arribar

Aquest és el problema: saber fins on podem calcar del castellà sense desnaturalitzar la llengua. Hasta aquí podíamos llegar! és un gir totalment lexicalitzat, és a dir, el que diu no es desprèn del sentit literal, està codificat. En anglès seria Enough is enough!, no pas We could go so far!; en francès J'en ai marre!, no pas Nous pouvons aller jusque-là! I en català Sí, home!, I què més!, Només faltaria!, Només faltava aquesta!, Potser que paris!, Ja n'hi ha prou!, no pas Fins aquí podíem arribar! Si no fos perquè l'hem sentit tant en castellà, ni entendríem què vol dir. I, malgrat tot, quan el gir se'ns fica a dins, cap equivalència ens acaba de fer el pes, part del que diu sempre es perd pel camí. Com més gran és la pèrdua, més difícil es fa renunciar-hi. És un dilema que cadascú ha d'afrontar. Jo només puc arribar fins aquí.

Amb els pits enlaire

Parlava l'altre dia Marçal Sintes de la portada del Paris Match amb la Sharon Stone desafiant l'edat i la llei de la gravetat. I per un moment vam dubtar: ¿era una foto amb els pits a l'aire o enlaire? La foto ho deixa clar. La Sharon s'aguanta prou perquè totes dues coses siguin certes. A l'aire vol dir sense que res privi el contacte amb l'aire. Enlaire vol dir amunt dins l'aire. Com a cames enlaire, tirar el barret enlaire, amb les espases enlaire. Existeix, però, una tercera forma: en l'aire. Vol dir deixar les coses penjades, a mig fer. "Al separar-se, ha deixat en l'aire tots els projectes". També podem dir que la sentència sobre l'Estatut està en l'aire, per resoldre's. Els diccionaris fan en l'aire sinònim d'enlaire, però jo trobo útil mantenir aquesta triple distinció.