• Imprimir

A LES AULES O A LES RAMBLES?

ADA CASTELLS

No sé qui em va dir ja fa temps que ara tornaríem als setanta. Amb la crisi econòmica, els carrers tornarien a bullir i la gent aparcaria aquest individualisme tan empobridor per tornar a organitzar-se. Me'l vaig mirar amb cara de "pobret, aquest està patint un atac de nostàlgia", però dijous, a l'assemblea del matí de la Facultat de Geografia i Història de la UB, vaig haver de reconèixer que no anava tan desencaminat. Els estudiants parlaven de la legitimitat de l'assemblea com si no hagués plogut molt des d'aquells anys d'ocupacions i aprovats generals. Hi havia, però, diferències, algunes de socials i d'altres crucials. Per una banda, moltes més noies intervenien. Ja no es limitaven a fer de comparses dels líders més eloqüents. Tot era molt civilitzat i, fins i tot, els estudiants, en lloc d'aplaudir, per no interrompre el discurs, movien les mans. Hi havia un debat real sobre fer un referèndum per saber quina era l'opinió de tots els estudiants o bé continuar amb el mètode assembleari. Ara s'intentarà demonitzar els joves dels piquets, com s'ha fet sempre. Ningú, en canvi, criticarà l'egoisme dels qui es desentenen dels canvis de Bolonya i només pensen en el futur immediat d'una bona nota per convertir-se en mansois mediocres, carn de docent sense suc. Si jo tingués una empresa, abans contractaria els crítics ben organitzats que debatien sobre el seu futur que els disciplinats cadells que reivindicaven el seu dret a classe, com si fos a les aules on hi ha el saber.