• Imprimir

Ombres del vent

Quan hi ha vuit morts, volem un culpable. Quan hi ha vuit víctimes civils, en necessitem una de política. El vent ha deixat en l'aire moltes contradiccions del govern, però també altres de nostres.

Albert Om

Com pot ser que una conselleria que es fica en tot deixi la gestió de les catàstrofes naturals en mans del sentit comú dels ciutadans?

Portem mesos acusant aquest tripartit de ficar-se al menjador de casa per legislar sobre coses que afecten la nostra intimitat. Els ciutadans, molestos per aquestes intromissions, desafiem els polítics: no cal que ens digueu res, perquè som prou grandets i ja sabem què hem de fer. Fins que passa alguna cosa: home, però per què no ens ho dèieu, per què no ens avisàveu del perill que corríem? O sigui, quan tot va bé, ja ens espavilem nosaltres solets i no necessitem el govern per res. Quan va malament, correm a cridar la mama perquè ens tregui les castanyes del foc i per veure on era mentre nosaltres patíem.

Però quan la mama-govern ens diu, per exemple, de no agafar el cotxe i d'evitar desplaçaments perquè vénen nevades: 1) ens en riem, sempre tan exagerada ella, i 2) no li fem ni punyeter cas, a veure què s'ha cregut. ¿Us imagineu què hauríem dit si, divendres a la tarda, la mama ens hagués prohibit totes les activitats esportives i ens hagués tingut tancats a casa tot el cap de setmana? Aquesta és la nostra gran contradicció, que el vent ha posat de manifest. ¿Volem assumir responsabilitats o les deleguem totes en el govern? Drets, els volem tots. Deures, ni un. Votem un cop cada quatre anys, i ja els podem donar la culpa de tot. Aquest sembla el pacte en què es basa la democràcia.

Però el vent també deixa ombres i contradiccions per al govern: com pot ser que una conselleria que es fica en tot deixi la gestió de les emergències i de les catàstrofes naturals en mans del sentit comú i de l'autoregulació dels ciutadans? Per què no hi deixa també la gestió de la sequera i les oscil·lacions de la velocitat a l'entrada de Barcelona? I encara una altra paradoxa: si la Generalitat no volia suspendre les activitats esportives, per què corre a prohibir-les just després de la tragèdia de Sant Boi?

És com si la reacció automàtica de tots -el govern, el primer- fos treure'ns el mort de sobre. Jo no he sigut, eh. Jo, tampoc. I, qui sap, potser no ha sigut ningú. Nevades, temporals de llevant, ventades de ponent, huracans, ciclons, tsunamis? Sempre és una mala notícia que el temps torni a la primera pàgina dels diaris. Potser és que entre tots plegats hem d'aprendre a conviure amb el risc i a pensar, per dur que sigui, que no totes les catàstrofes naturals es podran evitar.