• Imprimir
• Enviar

Pel darrere

La bossa o la vida

Si voleu conèixer de prop les dones de 30 (sigui amb bones o amb perverses intencions), no us podeu perdre l'hilarant retrat que en fa la novel·la 'Ja en tenim 30!', d'Eva Santana.

Sílvia Soler

Les de més de 40, a més de les aspirines, portem a la bossa ibuprofèn i unes ulleres per a la vista cansada
CRISTINA CALDERER

L'Eva em fa arribar la seva novel·la sobre les dones de 30 i vol saber com la veig des de la talaia dels meus 39+no-us-diré-quants. A la coberta del llibre hi ha una il·lustració colorista i divertida que ens permet saber què solen dur a la bossa les noies de trenta anys que retrata la novel·la. Observo el dibuix amb interès: jo també vull saber què hi porten i si s'assembla al que hi portem les de 39+no-us-diré-quants.

Hi veig un mòbil (imprescindible per a totes, i també per a tots, de totes les edats), una agenda, el moneder, un pintallavis, un raspall de dents, una T-10, unes aspirines, unes claus. Fins aquí, podria ser la meva bossa. També hi ha un iPod. Primer objecte que denota un salt generacional. Nosaltres, les dones madures, sabem què és un iPod, segurament ens l'hem comprat, i de vegades el fem servir, però juraria que per a la majoria no ha esdevingut imprescindible com ho és per a les més, ehem, jovenetes. També hi ha un condó. Ostres, ara sí que m'ha matat. Nosaltres, les de 39+no-us-penso-dir-quants-per-més-que-insistiu, no portem un condó a la bossa. I la raó no és que estiguem casades (estem casades però no mortes, com deia aquella). La raó és que: a) ens hem fet la lligadura de trompes perquè som pràctiques i no volem sorpreses, b) hem entrat a la menopausa i ja no hi ha perill o c) hem obligat els nostres homes i/o amants a fer-se la vasectomia. Hi hauria una opció d) que no considero (ens han caducat tants condons a la bossa que ja hem renunciat a la vida sexual activa).

Una altra diferència entre la bossa de les de 30 i la nostra és que, a més de les aspirines, nosaltres hi portem ibuprofèn, gelocatil, espidifèn, pastilles d'oli d'onagra i unes ulleres de farmàcia per a la vista cansada.

A la contra del llibre Ja en tenim 30! m'hi trobo la frase: "Quan les ressaques ja no són el que eren però almenys saps el que no vols". Ai, Eva, quan sàpigues de debò com són les ressaques catastròfiques! Voldràs desesperadament recuperar aquestes que tens ara i que et semblen tan dures, creu-me. I respecte a saber què volem i què no volem, les de 39+? també ho sabem... però ja no ho recordem amb precisió. A veure, com era? Jo no vull...;