• Imprimir
• Enviar

INFRAESTRUCTURES

Catalunya, l'únic territori amb més autopista que autovia

| El Principat té una sisena part de les autovies que tenen les Castelles i quatre vegades més autopista que Madrid o Andalusia | Set de les vuit entrades a la capital espanyola es poden fer amb autovia gratuïta

Quim Torrent

A Catalunya hi ha 658 quilòmetres d'autopistes amb peatges com el de Martorell, a la AP-7, que a diferència de la resta d'autopistes de l'Estat no té una autovia en paral·lel
XAVIER BERTRAL

Moure's per Catalunya amb cotxe o camió és molt més car que fer-ho per Espanya. Mentre pràcticament tots els territoris estatals viuen en l'abundància d'autovies i autopistes de peatge, els catalans estan obligats a pagar sempre que es vulguin moure amb unes mínimes garanties de rapidesa. A banda de la Rioja -amb una població que no passa dels 300.000 habitants-, Catalunya és l'únic territori que té més quilòmetres d'autopista per habitant que d'autovia.

De cada dos quilòmetres de via d'alta capacitat, els catalans en paguen un. En canvi, per exemple, a Castella-la Manxa la proporció és d'un quilòmetre d'autopista per 22 d'autovia. Tot i que siguin dos territoris amb unes característiques molt diferents, la xifra parla per si sola. I la cosa encara és més greu si es té en compte que el 90,1% de vies d'alta capacitat gratuïtes de Castella-la Manxa -1.039 quilòmetres en total- han estat pagades pel ministeri de Foment. A Catalunya, aquest percentatge només arriba al 65% -l'Estat només n'ha construït 377 quilòmetres- i decreixerà més en els pròxims anys, perquè qui està construint autovia és el govern català.

El Principat, però, també surt molt malparat de la comparació amb una dinàmica econòmica similar. En aquest punt la comparació amb Madrid és ineludible. I com sempre el Principat hi surt perdent: quadruplica el nombre de quilòmetres per habitant de vies de pagament i té un 35% menys de vies de gran capacitat gratuïtes. A la comunitat de Madrid només hi ha 135 quilòmetres d'autopistes de peatge pels 658 quilòmetres que recorren tots els punts de la xarxa catalana.

Cal fer una aturada per analitzar la completa xarxa viària que el ministeri de Foment s'ha tret del barret per a la capital espanyola. Les cinc vies de pagament de Madrid -R-2, R-3, R-4, R-5 i R-12- disposen d'alternatives de gran capacitat per accedir al centre de la ciutat. Només una de les vuit entrades a la ciutat -l'autopista de Valladolid- no té una autovia d'un mínim de dos carrils. En les altres set, els qui entre o surten de la Puerta del Sol tenen a la seva disposició autovies gratuïtes fins a Burgos, Guadalajara, València, Albacete, Múrcia, Ciudad Real, Mèrida o Càceres i, a curt termini, a la llista s'hi afegirà Conca.

Aquesta realitat contrasta amb la manca d'una connexió gratuïta i de gran capacitat entre les quatre capitals catalanes. A banda del greuge comparatiu dels peatges, el fet que no hi hagi més d'una alternativa de gran capacitat entre les grans ciutats provoca el col·lapse de les vies de pagament, algunes de les quals, especialment la AP-7, han quedat obsoletes davant l'augment de la mobilitat en els últims anys.

Especialment greu és l'oblit del ministeri de Foment a la demarcació de Girona, que només disposa de 28 quilòmetres de vies de doble calçada gratuïta, i és a la cua d'aquest rànquing. Si fa no fa el mateix passa a Tarragona, on amb prou feines s'arriba als 61 quilòmetres. Mentre el ministeri accelera el ritme de les obres en vuit autovies, cap de les quals toca territori català, el desdoblament de la N-340 segueix dins d'un calaix i el de la N-II a Girona va a pas de tortuga.

Una altra de les comunitats autònomes més beneficiades per la política d'autovies gratuïtes al sud de l'Ebre és Andalusia, que gaudeix de més de 2.100 quilòmetres de vies d'aquestes característiques. Excepte la connexió entre Sevilla i Cadis, la resta d'enllaços entre les vuit capitals andaluses es poden fer gratuïtament per vies d'alta capacitat. En aquest cas també cal destacar que, a diferència de la Generalitat, la Junta d'Andalusia ha pogut finançar més de 700 quilòmetres d'autovia.

Cap territori surt tan perjudicat com Catalunya de la comparació amb la resta. Només se li acosta Euskadi, que té una ràtio semblant de quilometres d'autopista per habitant. En canvi, hi ha quatre comunitats sense autopistes (Balears, Canàries, Cantàbria i Extremadura) i dos territoris on pràcticament no n'hi ha: Astúries i Múrcia.