• Imprimir

ENTREVISTA: Norman Myers*

"L'extinció d'espècies d'ara s'assembla a la dels dinosaures"

PROCÉS · El planeta viu la crisi de biodiversitat més greu dels últims 65 milions d'anys CAUSES · El creixement de la població i l'activitat econòmica i industrial són les principals amenaces per a la biodiversitat, afirma Myers

Joaquim Elcacho

Noman Myers va pronunciar ahir una conferència sobre protecció de la biodiversitat a CosmoCaixa
JOSEP LOSADA

Norman Myers (Clitheroe -Anglaterra-, 1934) és professor de la Universitat d'Oxford i col·laborador a les Duke, Harvard, Cornell, Stanford i Berkley. Ha treballat com a fotògraf naturalista i assessor de Nacions Unides i d'una vintena d'organitzacions de protecció de la natura i governs. Ha escrit 19 llibres i centenars d'estudis sobre el medi ambient. Noman Myers, especialitzat des de fa 30 anys en la protecció de la diversitat, visita Catalunya convidat pel programa de Medi Ambient i Ciència de l'Obra Social de La Caixa.

Quin és el ritme de desaparicions d'espècies al planeta?

No ho sabem amb exactitud però en podem fer una estimació. Potser, insisteixo, potser, estem eliminant 50 espècies al dia.

Això és molt o poc?

Una altra forma d'explicar-ho és dir que fa 100. 000 anys, quan els humans no dominaven el planeta, el ritme d'extinció era d'una espècie per any. El biòlegs consideren que el ritme d'extinció natural ha augmentat entre 100 i 10.000 vegades des que els humans han fet notar la seva influència. Fins i tot en el cas més favorable, hem de considerar que ens trobem en una nova fase d'extinció massiva d'espècies, una extinció que s'assembla a la que es va produir fa 65 milions d'anys quan van desaparèixer els dinosaures.

Quins són els factors principals que estan provocant aquesta nova extinció massiva d'espècies?

Dues qüestions. L'augment de la població humana i la creixent activitat econòmica. Les dues són molt importants, però pel que fa a la primera -la reducció de la població total- sabem perfectament el que hauríem de fer, i la solució no seria excessivament cara. Per altra banda, per limitar el creixement econòmic, hauríem d'intentar posar fre al consum de les persones. Es tractaria de canviar la mentalitat, de manera que les persones no penséssim que "més és millor", sinó que "suficient és millor".

Com es pot limitar la població?

Sabem que arreu del món hi ha 140 milions de parelles que no volen tenir més fills i que no tenen els mitjans per fer planificació familiar de forma efectiva. Si facilitem anticonceptius a aquestes parelles, la població del planeta reduirà el seu creixement en 1.000 milions de persones; seria un gran èxit per al planeta, i no seria gaire car, aproximadament la mateixa quantitat que els ciutadans dels països desenvolupats ens gastem per prendre una cervesa cada 15 dies.

Vostè va plantejar fa 30 anys una estratègia per protegir els punts calents de la biodiversitat. Ha tingut èxit, la seva proposta?

Sí i no. L'estratègia ha aconseguit reunir 850 milions de dòlars per a programes de protecció de la biodiversitat, però per tenir un èxit real hauríem d'aplegar una quantitat molt superior.

Què és més important: la pèrdua de biodiversitat o el canvi del clima?

La causa principal de l'extinció d'espècies és i serà, en el futur, el canvi del clima. No s'ha d'oblidar que l'actual canvi climàtic està motivat per l'activitat humana. Si volem aturar l'extinció massiva d'espècies hem d'aturar l'escalfament del planeta. I hem d'aturar el canvi del clima no solament per salvar la biodiversitat sinó perquè amenaça la vida de milions de persones. En els pròxims anys tindrem 250 milions de refugiats ambientals, 100 milions dels quals a l'Àfrica subsahariana.

Vostè va viure molts anys a l'Àfrica i va pujar al Kilimanjaro diverses vegades. Quan es quedarà sense glaç perenne aquest cim simbòlic d'Àfrica?

Hi he pujat 27 vegades. El canvi del clima amenaça de desfer el glaç del Kilimanjaro abans de 10 anys. Serà una llàstima i una gran pèrdua, però hi ha efectes molt pitjors del canvi del clima.

* Norman Myers és professor del Green College, de la Universitat d'Oxford, expert en protecció de la biodiversitat.