• Imprimir

SALUT

L'OMS intenta refer-se del descrèdit de la grip

| L'organització nega haver sobredimensionat l'epidèmia i haver cedit a pressions de les farmacèutiques | L'informe del comitè extern que n'avalua la gestió estarà llest a l'octubre

Marta Ciércoles

La campanya informativa sobre la vacunació contra la grip A no va servir perquè la convocatòria tingués gaire èxit a Catalunya
JOSEP LOSADA / ARXIU

Un any després de l'anunci dels primers casos de grip i de les primeres morts a Mèxic, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) fa front a una crisi de confiança sense precedents. L'alarma creada per la institució, primer amb la declaració de pandèmia i, més endavant, amb missatges i mesures d'emergència que, finalment, van resultar sobredimensionats, ha posat en entredit la credibilitat de l'OMS com mai no s'hi havia posat. Les sospites que pesen sobre l'organització són greus, amb acusacions directes de connivència amb la indústria farmacèutica, que, gràcies a l'alerta mundial, ha facturat milions d'euros als governs de tot el món per les vendes massives d'antivirals i vacunes. Mentre mira de recuperar la confiança perduda, l'OMS manté que va actuar atenent el principi de precaució i segons la informació de què disposava en cada moment.

La pandèmia va ser declarada a mitjans de juny, quan s'havien documentat casos de transmissió en més de tres regions del planeta. La grip A va esdevenir així la primera pandèmia per grip dels últims 40 anys. "Vam esperar, fins i tot més del que havíem d'esperar, ja que anteriorment ja hi havia proves epidemiològiques per declarar la pandèmia", va justificar fa pocs dies John Makenzie, president del comitè d'emergència que va assessorar la directora de l'OMS, Margaret Chan.

Un altre comitè de 29 experts externs avalua ara la gestió que l'OMS ha fet d'aquesta crisi amb l'objectiu d'enllestir unes conclusions a l'octubre, coincidint amb el proper consell d'administració de l'OMS.

La declaració de pandèmia es va fer poques setmanes després que l'OMS canviés els criteris necessaris per anunciar el màxim nivell d'alerta davant l'aparició d'un virus nou. Segons la modificació, ja no calia que es produís una elevada taxa de mortalitat. "La gravetat no es pot tenir en compte, perquè els virus poden tenir efectes lleus en un principi i després causar greus trastorns, i a la inversa", afirma Keiji Fukuda, assessor de Chan.

Veus crítiques

Mentre l'OMS s'agafa al principi de precaució per justificar la seva gestió, les crítiques proliferen arreu del món, sobretot a Europa. "Al maig [un mes abans de la declaració de pandèmia] ja es veia que la malaltia no era ni tan greu ni tan perillosa com ens l'havien presentat", afirma Joan Ramon Laporte, director de l'Insitut Català de Farmacologia. Aquest expert sosté que al juliol l'evolució de l'epidèmia a l'hemisferi sud havia demostrat que la grip A tenia una afectació 25 vegades menor que la grip estacional. Malgrat tot, l'OMS va arrossegar els governs cap a la compra massiva de vacunes.

En aquest punt és on apareixen les sospites que alguns membres del comitè d'emergència podrien haver actuat sota la influència de la indústria farmacèutica. Una acusació que Makenzie nega rotundament. "Ningú s'ha adreçat als membres del comitè per pressionar-nos", afirma.

L'OMS sempre ha defensat la necessitat de mantenir contactes amb la indústria per garantir l'accés a les vacunes. Per Laporte, aquest és precisament el problema: que la relació i la influència de la indústria i les administracions sanitàries es doni per suposada i sigui "legal". "No és que els laboratoris hagin pagat perquè l'OMS decidís una cosa o una altra, però, sense dubte, hi ha hagut pressions i conflictes d'interessos", afirma.