• Imprimir

Vi de tramuntana

Joan Nebot

Un moment de la sessió de tast de vins organitzada per l'associació Entramuntanats
AVUI

Aquesta setmana passada es va celebrar la trobada mensual dels Entramuntanats, l'associació que aplega els empordanesos que viuen o treballen a Barcelona. Cada primer dimecres de mes es troben en uns sopars tertúlia en què es convida una persona vinculada a la comarca i a l'actualitat perquè expliqui les seves experiències tan personals com professionals. Aquesta edició ha estat la primera dedicada al vi i ha tingut de convidat en Roger Viusà, que, a més de ser de Roses, és considerat un dels millors sommeliers del món, el millor d'Europa el 2007 i el segon del món el 2008.

A l'acte s'hi van tastar vins dels sis cellers empordanesos que hi van col·laborar: la Cooperativa de Garriguella; Cellers Espelt, de Vilajuïga; Empordàlia-Cooperativa de Pau i Roses i Oliveda, Pere Guardiola i Cellers Santamaria, aquests tres de Capmany.

Viusà va assegurar que, malgrat que no l'havia feta ell, la selecció de vins era representativa de la realitat empordanesa: "N'hi ha de cellers cooperatius i de cellers particulars grans i de petits". El sommelier empordanès ben aviat es va guanyar el públic, que, en no estar especialment interessat en el món del vi, tenia certa recança i es temia una explicació massa tècnica i les frases habituals en alguns professionals que aprofiten els actes oberts per demostrar precisament que en saben molt. No va ser així: Viusà interactuava amb el públic, responia les preguntes i s'expressava de forma entenedora. Quan tocava el torn de parlar de les aromes de cada vi -el que més escepticisme crea en els profans-, demanava opinions, suggeria més que no pas pontificava.

Al cap de poca estona semblava que per la sala hagués bufat la tramuntana i tothom se sentia com a casa. L'Àngela Ballart, una figuerenca de més de vuitanta anys i amb més energia que molts joves, explicava com el seu pare li feia trepitjar raïm: "Deia que feia les cames més fortes que ballar sardanes". I encara es va atrevir a rellevar Viusà al final de l'acte i explicar el conte del rei que tenia el nas vermell, i que acabà amb la frase de la princesa, que per al seu banquet nupcial va demanar "que s'hi begués vi del millor". Talment com al sopar dels Entramuntanats.