• Imprimir

CIÈNCIA

Alba s'estrena com a símbol de l'aposta científica de l'Estat

| El sincrotró inaugurat ahir a Cerdanyola estarà plenament operatiu el 2011 | Montilla i Zapatero destaquen la importància local i internacional de la nova instal·lació de recerca

Joaquim Elcacho

La sala rodona del sincrotró
AMIQUEL ANGLARILL

El sincrotró Alba es va convertir ahir en la instal·lació científica més gran de l'Estat i en tot un símbol de l'aposta per la ciència com a element destacat en el desenvolupament de la societat. L'acte oficial d'inauguració d'aquesta mena de microscopi gegant va servir per refermar la necessitat de mantenir el ritme d'inversions i el suport de les institucions a la comunitat científica.

Alba s'ha convertit, en tots els sentits, en un model de la ciència més avançada i eficaç, no només per les múltiples utilitats del sincrotró en camps com la biologia, la medicina i la indústria electrònica sinó també per l'agilitat i bona gestió dels recursos invertits, 201 milions d'euros.

En la presentació d'Alba als mitjans de comunicació, ahir al matí, Ramon Pascual, president de la comissió executiva de CELLS (consorci que gestiona l'Alba) va explicar que, tot i la complexitat de l'obra, s'estan respectant els terminis d'execució (amb molt poc endarreriment respecte a les previsions) i s'ha mantingut el pressupost establert. L'únic canvi pressupostari aprovat amb relació a les previsions inicials ha estat motivat per l'acord dels promotors de posar en marxa en la fase inicial set línies de llum (laboratoris) per comptes de cinc.

Relativitzant la importància d'aquesta inversió pública finançada a parts iguals per Estat i Generalitat, Pascual va recordar a la comitiva de periodistes locals, estatals i internacionals desplaçats fins a Cerdanyola que l'equip de futbol del Reial Madrid s'ha gastat aquesta temporada més de 230 milions d'euros en fitxatges.

Els 201 milions invertits a Cerdanyola han servit per construir un edifici en forma de dònut, de 250 metres de diàmetre, farcit d'imants, tubs d'acer inoxidable i centenars de quilòmetres de cables. Simplificant, els cables serveixen per transportat electricitat (el rebut de la llum d'Alba superarà cada any els 3 milions d'euros), els imants es fan servir per mantenir la direcció i accelerar els electrons fins que produeixen una llum del tipus dels rajos X (però milions de vegades més potent) i els principals tubs d'acer inoxidable d'aquest equip científic són com el circuit de carreres per on circulen els electrons fins que surten disparats cap a uns laboratoris situats a la part exterior de la circumferència. Els electrons accelerats es converteixen en una font de llum (com una bombeta milers de vegades més potent que el Sol) que permet observar l'estructura de partícules molt petites, difícilment observables amb els microscopis òptics o electrònics tradicionals.

Ramon Pascual va explicar que, dins la seva categoria, Alba es convertirà en un dels tres sincrotrons més potents per la qualitat de la seva llum, comparable a la del sincrotró britànic Diamond i el suís SLS. Alba però haurà d'esperar encara un any per demostrar tots els seus mèrits.

La inauguració d'ahir es justifica per l'interès polític de presentar internacionalment aquesta instal·lació coincidint amb l'obertura avui de la Conferència Europees d'Instal·lacions Científiques, que se celebra a Barcelona aprofitant la presidencial semestral de la Unió Europea.

Durant l'acte inaugural de la tarda a Cerdanyola, el president de la Generalitat, José Montilla, va destacar que el sincrotró Alba és "una afirmació orgullosa del que som capaços d'aconseguir com a país" i demostra l'aposta que fa el govern per "la recerca com a model de desenvolupament". Fent servir el tòpic futbolístic, el president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, va afirmar que Alba consolida la ciència espanyola en la primera Lliga de la ciència de la Unió Europea.