• Imprimir

Ciència

Biodiversitat,

Joaquim Elcacho

L'ONU ha declarat el 2010 l'Any Internacional de la Biodiversitat amb la intenció de potenciar les celebracions i els estudis dirigits a reconèixer el valor de la diversitat biològica del nostre planeta i la necessitat d'incrementar-ne la protecció. A Catalunya, el govern encara no ha donat a conèixer el seu calendari d'activitats i propostes. Per contra, diverses institucions científiques i organitzacions no governamentals protagonitzen des de principis d'any actes com el debat La biodiversitat dels Països Catalans. La natura també és cultura. Com podem protegir-la els catalans?, que se celebrarà el dijous 4 de març a la seu d'Òmnium a Barcelona (carrer Diputació 276), organitzat per Depana i Òmnium Cultural.

La coordinació d'esforços entre els diferents actors socials hauria de ser clau per aconseguir els objectius de la convocatòria de l'ONU.

Catalunya compta amb una comunitat científica de primera línia internacional en l'estudi de la diversitat biològica, com ho demostren les constants publicacions d'estudis especialitzats i, fins i tot, la descoberta de noves espècies. Un exemple destacat d'aquest treball científic és el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (BDBC), realitzat amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona i el departament de Medi Ambient i Habitatge.

La novetat d'aquesta mateixa setmana del BDBC és la publicació del primer resum numèric d'espècies catalogades. Així, podem saber que Catalunya té registrades un total de 25.176 espècies (vegeu gràfic). El professor Xavier Font, director del BDBC, explica que en alguns grups, "com les plantes, es pot considerar que la xifra del banc de dades s'acosta força a la realitat". En canvi, en altres grups menys estudiats, com els artròpodes, la xifra d'espècies registrades encara es queda molt curta.

Un segon exemple del treball científic sobre biodiversitat és el descobriment d'espècies totalment noves. Així, no es pot oblidar la presentació l'any 2005 del tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), descrit com a nova espècie gràcies al treball d'un equip liderat per Salvador Carranza i Fèlix Amat. El desembre del 2008, d'altra banda, es va fer oficial la descripció del nou poliquet Mesochaetopterus rogeri, una mena de cuc marí amb dues llargues antenes que Daniel Martín, director del Centre d'Estudis Avançats (CEAB-CSIC) de Blanes, havia començat a investigar el 1995. També els últims anys s'han presentat descobertes com la presència a Catalunya del ratpenat orellut alpí (Plecotus macrobullaris) o la savina turífera (Juniperus thurifera).

Anècdotes i problemes de fons

Aquestes descobertes poden semblar anecdòtiques per al problema de fons de la conservació de la biodiversitat, però són elements positius que cal tenir en consideració, si més no perquè semblen confirmar el nivell de la recerca en aquest àmbit.

També des de l'àmbit científic, la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN, filial de l'IEC) s'ha destacat durant els últims anys pel seu treball en la protecció de la biodiversitat i en la preparació de documents com l'Estratègia per a la conservació i l'ús sostenible de la biodiversitat a Catalunya (adoptada fa gairebé una dècada) o la llei de la biodiversitat i el patrimoni natural (pendent de presentació, després de sis anys de preparació).

Josep Maria Ninot, president de la ICHN, considera que a Catalunya, entre els aspectes positius cal destacar la protecció -amb diferents figures legals- de més del 30% del territori i una legislació de protecció d'espècies relativament avançada. Per contra, el president de la ICHN considera que falta decisió política en l'aplicació d'estratègies i normatives ambientals, alhora que recorda que "si no hi ha decisió política potser és per falta de pressió social a favor del medi ambient".

Respecte a problemes concrets, Josep Maria Ninot, professor de botànica de la Universitat de Barcelona, destaca les amenaces sobre grups d'espècies com els ocells, afectats per la fragmentació del paisatge i les alteracions en les pràctiques agrícoles.

D'altra banda, Josep Maria Ninot coincideix amb Daniel Martín (CEAB) que una de les amenaces més importants a la biodiversitat a casa nostra es troba al mar, a causa de pràctiques inadequades de pesca o la construcció d'infraestructures portuàries i costaneres.

Puri Canals, presidenta de Depana (Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural), considera que, malgrat la legislació i les figures de protecció, a Catalunya "seguim destruint al ritme de sempre". "S'ha avançat una mica a nivell dialèctic, però hi ha molts exemples que demostren que s'està arrasant el paisatge; les infraestructures al Camp de Tarragona són una mostra d'aquesta actuació immoral", sentencia Canals.

"¿No hi ha una altra forma de pensar en el futur que presentar estupideses com els Jocs Olímpics d'Hivern?", pregunta la presidenta de Depana, al mateix temps que reclama que es comencin a aplicar a Catalunya models moderns que donen valor econòmic a la protecció del medi ambient i els ecosistemes, una peça clau per fer realitat la defensa de la diversitat biològica.