• Imprimir

Cooperació

Paraula d'indígena

Dani Triadó

Un grup de nenes indígenes amb vestits tradicionals en una reunió als jardins del Palacio Nacional de Guatemala amb motiu d'un homenatge a les víctimes de la guerra civil que va patir el país (1960- 1990)
EITAN ABRAMOVICH / AFP

Els mites maies descriuen, en el seu origen, un món en silenci, en suspens, immòbil i buit. Sense homes, dones ni animals; sense pedres ni muntanyes; sense arbres ni boscos. Només el mar, plàcid i en repòs, s'estenia enmig del silenci i l'obscuritat. Fins que va arribar la paraula. Amagats rere plomes verdes i blaves, els creadors van unir les seves paraules i del seu discerniment van sorgir la claredat del dia, el creixement de la vida i el naixement dels éssers humans.

Des de temps remots, l'imaginari de la cultura maia ha dotat el llenguatge de l'habilitat de produir miracles i transformar la realitat, conscient de la importància d'un instrument vital a l'hora de desenvolupar un patrimoni cultural singular i de preservar la tradició oral.

D'ençà que l'ésser humà va començar a parlar, unes 30.000 llengües han desaparegut i, actualment, dels més de 6.000 idiomes que hi ha al món, uns 3.000 estan en perill de desaparèixer. Alhora, milers de persones es veuen obligades a aprendre una nova llengua per realitzar activitats quotidianes i limiten a la seva llar l'ús de la llengua materna, el primer idioma que parlem i amb el qual ens identifiquem.

Relacions desiguals

Al segle XV, quan els europeus van arribar al continent americà, s'hi parlaven centenars de llengües, moltes de les quals van desaparèixer arran del procés colonitzador. Avui moltes de les que han arribat fins als nostres dies estan en perill d'extinció per la gran diferència que separa les societats occidentals de les indígenes. I és que, mentre que hi ha idiomes que es perden per processos naturals, d'altres cauen són víctimes de la pressió cultural o la discriminació dels seus parlants.

Són llengües com l'itzà, el mopan o l'ixil, idiomes d'origen maia en situació vulnerable -segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco)-, que sobreviuen enmig de la diversitat cultural de Guatemala. "Les llengües indígenes corren el perill de desaparèixer perquè l'Estat de Guatemala no aposta fermament per fomentar la seva preservació i perquè el castellà és vist com l'idioma del desenvolupament", explica Adelaida González, responsable al país centreamericà de l'ONG ACSUR-Las Segovias.

L'ús de polítiques lingüístiques discriminatòries ha afavorit l'arrelament de llengües d'origen forà i ha provocat que milers de nens indígenes oblidin la seva parla materna malgrat que la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes recull el dret dels infants a accedir a una educació en el seu propi idioma.

"S'han aprovat lleis que promouen l'ensenyament bilingüe als nivells més bàsics, però encara queda molt per fer. No es creen prou escoles ni es formen els mestres necessaris per poder educar els nens en la seva llengua materna", denuncia la cooperant González.

A més, l'extinció d'una llengua comporta, més enllà de la pèrdua de sons amb significat lingüístic, la desaparició d'experiències humanes irreemplaçables i singulars, tal com explica la responsable a Guatemala d'ACSUR-Las Segovias: "Perdre una llengua és perdre valors, tradicions i formes úniques de veure i entendre el món. L'idioma, així com els costums i les tradicions, permeten als pobles construir la seva identitat".

Per tot plegat es fa essencial la tasca de les ONG, que, amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), promouen la diversitat cultural i els drets dels pobles indígenes.

Per tal de reforçar aquesta tasca, la Unesco va instaurar, el 1999, el Dia Internacional de la Llengua Materna, que se celebra cada 21 de febrer amb l'objectiu de protegir la llengua materna, defensar les tradicions lingüístiques i fomentar la tolerància.