• Imprimir

MEDI AMBIENT

Depana demana protecció internacional per a disset zones humides catalanes

| L'entitat ecologista veu necessari ampliar i millorar la protecció actual | Només quatre espais naturals catalans són a la xarxa Ramsar

Joaquim Elcacho

El delta del Llobregat és una de les zones humides que Depana considera que s'han d'incloure a la xarxa Ramsar
MIQUEL ANGLARILL

Coincidint amb la celebració, avui, del Dia Mundial de les Zones Humides, l'organització ecologista Depana ha elaborat un informe en què demana la protecció de 17 zones humides d'especial interès natural de Catalunya. El primer pas per a la protecció efectiva d'aquests estanys, deltes i aiguamolls seria la seva incorporació a la xarxa d'espais de la convenció de Ramsar, un tractat internacional aprovat el 1971 a la ciutat iraniana de Ramsar per promoure la conservació i l'ús sostenible de les zones humides, especialment com a hàbitat d'aus aquàtiques.

Els quatre únics espais naturals de Catalunya inclosos actualment a la llista d'espais naturals d'interès internacional (xarxa Ramsar, que inclou 1.886 espais de 159 països) són el delta de l'Ebre (des del 1993), Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (1993), Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (2006) i l'estany de Banyoles (2002).

La proposta de Depana demana la incorporació a aquesta xarxa de 23.000 hectàrees repartides en 17 espais naturals, entre els quals destaquen els aiguabarrejos del riu Segre amb el Cinca, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, els aiguamolls del Baix Empordà, el delta del Llobregat, la desembocadura del Gaià i els estanys de Montcortès, Sils, Basturs, la Jonquera-Cantallops, Vila-Sana i Ivars d'Urgell.

L'inventari de zones humides de Catalunya elaborat per la Generalitat té identificades i delimitades 202 zones humides. Segons les dades oficials del departament de Medi Ambient, 25 de les zones humides catalogades tenen un estat de conservació deficient i 18 es troben en estat molt deficient. Els ecologistes consideren que, "malgrat que s'hagi elaborat l'Inventari de Zones Humides de Catalunya, aquesta eina no s'ha traduït en un grau de protecció prou reconeguda i extensa per garantir la conservació dels valors naturals d'aquestes" àrees, atès que "van mancar les eines específiques que permetessin assegurar la protecció i gestió dels espais". En aquest sentit, l'informe de Depana destaca entre les seves conclusions que "no servirà de res un augment de les zones humides catalanes que són d'importància internacional, si al darrere no hi ha un pla de conservació i gestió, i si no se les dota de cap altra figura de protecció catalana o europea".