• Imprimir
• Enviar

SALUT

"Sort que no vaig venir diumenge"

PACIÈNCIA · "A urgències el temps d'espera no baixa de cinc hores", diuen els habituals del servei CRÍTIC · Diumenge hi havia cues de deu hores però ahir s'havien normalitzat ATENCIÓ PRIMÀRIA · Alguns usuaris admeten que podrien resoldre el seu cas al CAP

M.R.

La Francisca, en cadira de rodes, i un amic ahir esperant al pati d'urgències del Clínic
FRANCESC MELCION

La Francisca és una usuària habitual del servei d'urgències de l'Hospital Clínic de Barcelona. No li funciona un ronyó i sovint, amb mal d'orina o amb alguna extremitat paralitzada, ha d'anar corrents a aquest hospital perquè li facin proves. Moltes vegades s'hi ha de quedar ingressada uns dies. Ahir eren les sis de la tarda quan, amb un braç que no podia ni moure i inflada, entrava per la porta del Clínic en companyia d'un amic, que li empenyia la cadira de rodes on va. Poca estona després ja li havien pres les dades i va passar a la sala d'espera. "La cosa va com sempre, aquí s'ha de tenir paciència", va explicar a tres quarts de set, quan, a fora el pati, esperava que la cridessin menjant-se un entrepà, primer, i, després, fumant-se una cigarreta. "M'han dit que sort que no vaig haver de venir ahir [diumenge per al lector] perquè hi havia una espera de deu hores", diu. I assegura que tot i que deu hores "són moltes" ella ja està acostumada a fer esperes de "sis i set i vuit hores". "Més de cinc hores és el normal. Menys de cinc és anar molt ràpid", manté.

Mentre la Francisca fuma, dintre de la sala d'espera hi ha sobretot els familiars dels malalts, una quarantena de persones xerrant i fent temps perquè els cridin. Ningú sembla gaire aclaparat ni nerviós. De fet, la gent ja sap que si vas a urgències "n'hi ha per estona". "Jo sóc usuària habitual d'aquest servei perquè el meu pare té 89 anys i té arítmia i puc dir que avui és un dia normal. La sala està més o menys com sempre", diu una dona que espera que els metges acabin d'atendre el seu pare.

Una altra senyora que ha acompanyat un parent surt al cap de cinc hores. "Hem anat ràpid, no em queixo", manté i explica que el seu marit tenia "un dolor fort a l'estómac però li han fet proves i no és res".

Precisament el "no ha estat res" és el diagnòstic d'un tant per cent molt elevat dels casos que entren a urgències i que, segons els experts, podrien esperar. Per culpa de molta gent com aquesta els hospitals es col·lapsen, sobretot quan, com amb l'auge de la grip, els casos de veritat urgents augmenten. Alguns dels usuaris admeten que podrien resoldre el malestar al seu CAP, però que al final sempre acaben fent cua a l'hospital. I això per no parlar de pediatria, on els casos de nens que només tenen febre són una constant.