• Imprimir

SALUT

Una dieta adequada atenua els símptomes de l'autisme

| Un estudi català conclou que tractant el metabolisme i el sistema digestiu i immunitari aquest trastorn es pot atenuar | Alguns metges qüestionen l'eficàcia d'aquests tractaments, que segueixen sent minoritaris

Laia Curcoll

La majoria d'infants que pateix trastorn de l'espectre autista són nens. Molts tenen problemes per comunicar-se, obsessions i estereotípies
F. MELCIÓN

Moviments repetitius i involuntaris anomenats estereotípies, dificultats per comunicar-se i interrelacionar-se amb l'entorn, problemes amb el llenguatge, comportaments obsessius, interessos restringits, tendència a l'agressivitat... Aquestes són algunes de les característiques del trastorn de l'espectre autista, un trastorn molt invalidant que afecta 1 de cada 150 infants, majoritàriament nens, i que està "en situació d'increment progressiu", segons el departament de Salut.

De moment no se'n coneix exactament la causa, tot i que és de base genètica, ni tampoc la curació. El tractament més habitual és la psicoteràpia i l'atenció farmacològica per tractar els símptomes com l'agressivitat o la falta d'atenció. Però també hi ha un corrent de metges que assegura que una alimentació adequada i un tractament més global ajuden a atenuar-ne els símptomes.

És el cas de la doctora i homeòpata Anna Vallès que, amb el suport del departament d'Acció Social i la federació APPS, ha realitzat un estudi observacional que conclou que "tractant aspectes del metabolisme, i dels sistemes digestiu i immunitari es pot incidir sobre l'autisme". Segons explica, molts nens autistes tenen dificultats per absorbir micronutrients com ara vitamines o minerals, dificultats per digerir aliments com el gluten i la llet, i dificultats per eliminar toxines i tòxics com el níquel, l'alumini o el mercuri. Això fa que alguns receptors neuronals es bloquegin. El tractament, avaluat per la psicòloga Montse Pérez després de sis mesos a través del test específic CARS, ha tingut resultats positius en 11 dels 16 nens que han participat en l'estudi.

Cal investigar més

Un dels objectius de l'estudi és seguir investigant en aquesta línia, ja que justament la falta d'estudis més extensos fa que molts metges qüestionin aquests tractaments. Per exemple, professionals com Josep Artigas i José García Ibáñez asseguren que no hi ha "cap evidència científica" que demostri que els nous tractaments funcionin. Artigas és contundent en afirmar que "els nens no milloren per això", però Ibáñez matisa que "la manca d'evidència científica no vol dir que aquests tractaments no siguin eficaços".

Entre els pares, hi ha de tot. L'Associació Aprenem, per exemple, no recomana aquests tractaments perquè no hi ha proves científiques que l'avalin. Per contra, l'associació de famílies AVA treballa per facilitar-hi l'accés. Anna Medina, la seva fundadora, diu que "hi ha molts nens que han fet millores importants".