• Imprimir
• Enviar

Un pacte amb dues hipoteques

Els arbres no ens han deixat veure el bosc. S'ha discutit massa sobre la manca de concreció del Quart Cinturó. Sí, el redactat és ambigu. I què? Algú amb dos dits de front dubta que encara que s'anomeni ronda del Vallès aquesta via ha de formar part del Corredor del Mediterrani? Tinc l'absoluta convicció que abans que acabi la legislatura el conseller Nadal presentarà un projecte que no agradarà gaire als seus socis.

El Quart Cinturó no és ni serà, doncs, l'obra que mesurarà el resultat del Pacte Nacional d'Infraestructures. El problema de l'acord és que neix coix per dues raons. La primera és la falta de consens amb la primera força del Parlament de Catalunya. Signar un pacte nacional a menys d'un any de les eleccions és un exercici perillós. Nadal ha suat molt durant els últims cinc mesos per evitar que l'acord estratègic se n'anés en orris. Ho ha aconseguit, però el preu que ha pagat hipoteca el pacte si Convergència guanya les eleccions i governa a partir de l'any que ve.

Amb tot, el problema més gran no vindrà per aquesta via. L'amenaça real del pacte és la mateixa de sempre: el compliment de les inversions de l'Estat. El document no conté cap mecanisme nou per obligar l'Estat a complir les seves obligacions. I aquí no hi ha res a fer. Com demostra el PNB, l'única manera de pactar amb Espanya és el xantatge parlamentari. Si no és per la via d'unitat d'acció a Madrid val més que tots plegats ens anem traient del cap les Rodalies, els aerports i el rescat de peatges.