• Imprimir

ANÀLISI

L'escola i el temps

Jaume Cela / Mestre i pedagog

Al centre del debat educatiu s'ha situat la dimensió temporal i s'ha concretat en el punt del calendari que ha de regir la vida escolar. En aquests moments s'anuncien canvis que s'aniran concretant en un horitzó no gaire llunyà.

La primera cosa que cal constatar és que encara no hi ha cap decisió presa. Amb això vull dir que més enllà de tot el que s'ha parlat i s'ha publicat, la comunitat educativa, representada en el Consell Escolar de Catalunya, encara no ha rebut l'ordre concreta de calendari que afectarà el proper curs i els posteriors.

Ara bé, hi ha molta feina avançada, moltes reflexions que estan a la base de qualsevol canvi, de qualsevol concreció i que intentaré exposar a continuació.

Vull començar afirmant que hi ha un consens gairebé total a racionalitzar el temps escolar i el temps de vacances i que aquest punt pot acabar en cinc períodes de vacances que caurien, aproximadament, al mes de novembre, Nadal -o hivern-febrer-, setmana santa -o primavera- i estiu. També hem de dir que hi ha un consens absolut que sigui quina sigui la concreció d'aquest calendari no pot significar un augment de vacances per als mestres i professors ni canvis en el nombre total de dies lectius.

L'objectiu d'arribar a tenir cinc períodes de vacances es pot assolir d'una manera esglaonada i qualsevol concreció d'aquest canvi s'haurà de prendre per territoris i hauran d'afectar totes les escoles que pertanyin al servei d'educació.

També hi ha un consens total en la idea que els equips docents, comenci quan comenci el curs, necessiten uns dies de preparació.

S'adopti la decisió que s'adopti, i això és una responsabilitat del conseller i del seu equip, caldrà tenir present que un canvi de calendari comporta adoptar un seguit de mesures. Per exemple, les plantilles docents hauran d'estar aprovades al mes de juny, perquè si s'avança el dia d'inici de curs caldrà saber abans l'equip docent. Caldrà també que l'administració local, que és responsable de les obres menors i del manteniment dels centres, readapti els seus calendaris de treball. També hi haurà d'haver una política de beques que permeti que les famílies que ho necessitin puguin portar els seus fills i filles a activitats de lleure i que les organitzacions relacionades amb aquest temps educatiu tinguin els monitors que es necessitin en uns moments de l'any on no hi ha tradició d'aquesta necessitat.

I caldrà que el món de l'empresa i el món familiar es coordinin perquè tot plegat afavoreixi una vella reivindicació que no és altra que millorar les polítiques de conciliació on un element que pot ajudar a fer possible aquesta conciliació és el temps escolar.

Aquests són, al meu entendre, els problemes més importants. Quedaran serrells que poden portar debats molt intensos, com els relacionats amb la sisena hora i la generalització de la seva aplicació o la jornada intensiva en segons quins períodes de l'any.

No puc deixar d'evidenciar que aquest canvi, perquè arribi a ser efectiu, no té un cost zero. Algunes de les conseqüències de la seva aplicació comportaran un augment de la despesa i vivim temps de crisi i de retallades econòmiques. Confiem que l'equip de la conselleria tindrà present aquest punt abans de prendre decisions molt ben intencionades però que oblidin allò de l'infern i les bones intencions.

Hem de tenir present que cada estament que configura la comunitat educativa té uns interessos ben legítims que s'han de posar damunt la taula, però en el temps educatiu sempre ha de prevaler l'interès de les criatures i dels joves del nostre país. La nostra funció educativa té sentit perquè existeixen les seves necessitats, les necessitats d'aquells i d'aquelles a qui hem de servir.