• Imprimir

RELIGIÓ

El Papa demana que l'economia es posi al servei de la persona

| Benet XVI respon a la crisi econòmica i social amb la seva tercera encíclica, 'Caritas in Veritate' | El pontífex exigeix un capitalisme més ètic i humà

Sandra Buxaderas

El papa Benet XVI firmant la seva tercera encíclica, 'Caritas in Veritate'
EFE

La humanitat ha de prendre consciència que és una gran família i que és possible aconseguir un progrés econòmic i social real per a tothom si la dignitat humana torna a presidir els intercanvis internacionals. L'economia ha d'estar al servei de la persona, i no al revés. Aquests són els missatges principal de la primera encíclica social del papa Benet XVI, Caritas in Veritate (Amor en la veritat), dedicada als desafiaments de la crisi internacional.

L'encíclica es basa en el missatge principal de Jesucrist, l'amor als altres com a fonament de la societat, però recalca que ha d'estar ancorat en valors veritables, com ara la justícia, la dignitat de la persona com a imatge de Déu, i la vocació espiritual de l'ésser humà: per això tria el títol Amor en la veritat. Altrament, assegura, l'amor es converteix en un sentimentalisme fàcilment manipulable.

Aquest amor, en economia, s'ha de traduir en unes regles ètiques, que permetin a l'home dominar el mercat i corregir-ne els pitjors efectes, com la desigualtat social, l'economia especulativa o els danys al medi ambient. L'home ha de ser el centre de l'economia, i això vol dir que el profit empresarial no pot ser la prioritat. La nova meta ha de ser que cada persona pugui realitzar el seu projecte vital gràcies a una feina decent, correctament retribuïda i que permeti tenir temps per al creixement espiritual.

No al mercat incontrolat

El Papa creu que la caiguda del Mur va ensenyar al món que el comunisme no podia triomfar, però aquesta crisi posa en relleu que tampoc ho pot fer un mercat incontrolat, dominat per grans multinacionals. Els governs tornen a jugar un rol important, i ha de ser així, segons el Papa, però també cal una autoritat mundial que estableixi noves regles per a l'economia globalitzada i que doni veu als països més desafavorits.

Alhora, s'han de crear institucions que acabin amb la fam al món, que és fruit dels egoismes, i no de la manca de recursos o de la sobrepoblació. Als països pobres cal, a més, una reforma agrícola i facilitats per a l'exportació. I als que decideixin emigrar, se'ls ha de veure com a persones, no com a mercaderies.

Segons Benet XVI, el que ha fallat al món és la fraternitat universal, que només pot néixer un cop la humanitat prengui consciència que ha rebut un do de Déu i que té el deure de compartir-lo. La gratuïtat, assegura, ha de ser un nou valor a tenir en compte en l'economia mundial. Amb tot, compartir no vol dir imposar: cal escoltar també els pobres que reben aquest ajut, i donar-los la possibilitat de progressar. Així també se'n beneficien els rics, que obtenen nous mercats.

El pontífex afegeix que cal que les empreses adquireixin responsabilitats social, i que els sindicats tornin a ser forts i que defensin l'interès general. Critica les deslocalitzacions com a fórmula per abaratir costos de l'empresa i de desentendre's dels drets socials dels treballadors i del medi ambient. I fa una crida per conservar les cultures dins el món globalitzat.