• Imprimir
• Enviar

Càritas de Barcelona ja rep 200 demandes d'ajut cada dia

| Creixen les famílies que demanen aliments perquè el que cobren només els arriba per pagar el lloguer o la hipoteca | Sous precaris i prestacions mínimes no permeten ni tan sols cobrir les necessitats bàsiques

Sònia Pau

És sobretot una dona adulta amb fills que busca ajuda per pagar el lloguer, la llum o l'aigua, o aliments perquè no té diners per anar al supermercat, o un suport puntual per fer front a les despeses escolars, ja siguin els llibres, el menjador o la quota de l'escola bressol. En el que portem d'any, cada dia hi ha unes 200 persones que s'adrecen a Càritas Diocesana de Barcelona -sobretot a Barcelona ciutat, Sabadell i Terrassa-. Una xifra espectacular que es pot interpretar com un termòmetre de la magnitud de la crisi i de com les dificultats econòmiques s'acarnissen en les persones més vulnerables.

La comparativa dels últims anys serveix per evidenciar com augmenten en determinats col·lectius les dificultats per arribar a finals de mes: si ara hi ha unes 200 persones al dia que truquen a la porta de Càritas, l'any passat eren unes 120, i el 2006, una setantena. La cap del departament de gestió social de Càritas, Mercè Darnell, recorda que des del 2004 han anat augmentant els usuaris de l'entitat i que a finals del 2008 es van disparar.

Llistes d'espera

Va ser llavors quan l'entitat va començar a tenir llistes d'espera. "Aquest any hem arribat a tenir entre 1.500 i 2.500 persones en llista d'espera i han tardat de tres a cinc setmanes a poder ser ateses", explica el director de Càritas, Jordi Roglà, que detalla que n'hi ha moltes que són persones que es queden sense feina i acudeixen per primer cop a Càritas. ¿Les peticions? "Ajudes per cobrir les primeres necessitats, com menjar, pagar rebuts o el lloguer". Són els anomenats nous pobres.

Entre aquest nou perfil d'usuari de l'entitat, Darnell destaca que són persones amb un ingrés mínim -una prestació que no els arriba per mantenir les despeses habituals- i que "tenen el dilema d'alimentar-se o pagar els rebuts". Tenir de tant en tant aliments d'una entitat social els permet pagar la hipoteca i no quedar-se al carrer.

"Són famílies que fa deu anys no van tenir cap problema per accedir a una hipoteca, tot i no tenir cap tipus d'estalvis, i que ara, amb la crisi, es troben com es troben", planteja aquesta treballadora social. I afegeix: "La seva vida estava construïda damunt d'uns fonaments molt fràgils". És significatiu que un 72% dels usuaris de Càritas en edat laboral estan en atur i la meitat no tenen papers.

El 40% de les persones que s'han adreçat a l'organització fins al maig era el primer cop que hi acudien i el 32% havien nascut a l'Estat espanyol (en tot l'any passat els autòctons van ser un 24%). Són els nous col·lectius que, víctimes de la situació econòmica i sobretot de la destrucció de llocs de treball, passen a dependre dels serveis socials i de les actuacions de les entitats. També hi ha, assenyala Roglà, famílies que fa anys havien rebut el suport de l'entitat i havien normalitzat la seva situació, però que ara tornen a dependre de l'ajuda.

"Detectem persones autòctones que estaven integrades socialment, però que comencen a caure en una situació de vulnerabilitat perquè es queden sense feina, se'ls acaben els estalvis, la prestació d'atur i fins i tot el suport econòmic que rebien de la seva xarxa familiar", indica Darnell.

Càritas ha atès en els primers cinc mesos de l'any 30.000 persones, el mateix nombre que en tot el 2007. Tot fa preveure un any rècord, per sobre de les 45.000 persones ateses al llarg del 2008. Un dels tocs d'atenció pel que fa al perfil dels usuaris és el "preocupant" increment de menors atesos (124% més l'any passat que el 2007), perquè si la pobresa infantil es cronifica s'arrossega tota la vida, ja que va lligada al baix rendiment escolar i a dificultats per entrar al mercat laboral.

L'apartat d'habitatge (lloguer i relloguer) s'endú el 54% dels ajuts econòmics que ha facilitat Càritas en el que portem d'any, seguit del d'alimentació (17,6%) i de qüestions vinculades amb la infància (12,6%), entre les quals s'inclouen des de guarderies i menjadors escolars fins a bolquers. La meitat de famílies amb fills beneficiàries de Càritas estan encapçalades per una dona sola.