• Imprimir

Religió

L'autobús, en calma

ANÀLISI · Els ateus catalans encara "paeixen" l'exitós anunci que els va fer més visibles CLAM · Demanen igualtat d'expressió EN CONTRA· A E-Cristians li va anar bé

Mireia Rourera

El 12 de gener passat va començar la campanya dels ateus als autobusos de Barcelona
PERE VIRGILI

Cinc mesos després de la campanya publicitària als autobusos -que va començar a Londres i que es va estendre coordinadament a diverses ciutats dels Estats Units i Europa, com ara Barcelona- els ateus encara estan assumint l'èxit i la repercussió que van tenir i n'analitzen els resultats. "El rebombori va ser espectacular i les reaccions, tant per bé com per mal, també. Encara païm l'efecte de tot allò", assegura Albert Riba, fins ara president d'Ateus de Catalunya i des d'aquest divendres també president de la Unión de Ateos y Librepensadores, que engloba les diferents associacions d'ateus de l'Estat. L'allau de suports que van rebre (centenars de trucades al dia, diu Riba que rebien) ha fet que els ateus ja pensin en noves accions per després de l'estiu. Per un cantó, explica Riba, volen "acabar" la campanya a les ciutats on no es va poder fer, com Saragossa, València i Sevilla. Com que serà impossible fer-ho a través dels autobusos, perquè s'hauria d'iniciar una batalla judicial després que les autoritats respectives ho rebutgessin, la faran per altres mitjans, com ara amb grans pancartes, per exemple. Per un altre cantó i ja a nivell català, els ateus preparen un gran acte aprofitant la commemoració del 150 aniversari de l'Origen de les espècies, de Darwin, que coincideix amb el quinzè aniversari de la fundació d'Ateus de Catalunya.

Cinc mesos després que els autobusos circulessin amb el Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida apareix el llibre Probablement un anunci que no et deixa indiferent, de la publicista Agnès Riba, filla d'Albert Riba, que analitza amb coneixement de causa què va passar abans, durant i després de la campanya. Un dels capítols del llibre explica, precisament, que alguns ajuntaments de divers color polític van impedir amb totes les armes legals possibles que els autobusos de les seves ciutats s'afegissin a la campanya, i cita especialment Saragossa, on l'alcalde, Alberto Belloch (PSOE), "que s'ha negat a treure el crucifix del saló de plens i ha batejat un carrer amb el nom del fundador de l'Opus Dei", va posicionar-s'hi personalment en contra.

Agnès Riba també analitza les reaccions, des de les més apocalíptiques i ràncies de la cúpula de l'Església catòlica espanyola (que després va comparar un nadó i un linx per denunciar l'avortament i va instar els polítics a votar-hi en contra al Congrés) a les més respectuoses, entre les quals la de l'arquebisbat de Barcelona.

Entre les reaccions parla de la d'E-Cristians, que va aprofitar la iniciativa dels ateus per "participar en el debat" i va contestar col·locant publicitat als autobusos amb el lema Quan tots t'abandonen, Déu segueix amb tu, una frase de Gandhi. El president d'E-Cristians, Josep Miró i Ardèvol, explica que arran de la campanya dels ateus van descobrir que els autobusos són "un bon mitjà i una bona idea per reflexionar sobre Déu". Malgrat tot, creu que el plantejament que van proposar els ateus ha acabat en res. "Ha estat indiferent, no ha passat res, perquè la gent té altres mecanismes molt més complexos per creure o no creure", sosté. En tot cas, valora molt positivament la seva campanya i diu que gràcies a ella "vam aconseguir més associats".

La campanya dels autobusos va treure els ateus de l'ostracisme i va donar veu a un sector molt gran de gent -el 20% de la població espanyola es declara no creient- que estava silenciada. Els ateus, la web dels quals va rebre 60.000 visites el gener del 2009, reclamen el dret a la llibertat d'expressió i, per tant, a tenir els mateixos drets i ajuts de l'Estat que altres creences i esglésies.