• Imprimir

Ciència

Redescobrir la Lluna

Joaquim Elcacho

Neil Armstrong es va convertir el 21 de juliol del 1969 en el primer humà que trepitjava la Lluna. Fins al desembre del 1972, la NASA va dirigir sis missions tripulades més al nostre satèl·lit però després va perdre l'interès. L'última nau nord-americana que va estudiar a fons la superfície de la Lluna va ser la Lunar Prospector, una sonda situada en òrbita lunar des del gener del 1998 fins al juliol del 1999. Després de deu anys de sequera, el coet Atlas V 401 és l'encarregat de llançar a l'espai dues noves sondes robotitzades de la NASA dedicades a redescobrir la Lluna.

Si no sorgeixen problemes tècnics, una vegada sigui a l'espai, el coet deixarà anar l'orbitador de reconeixement lunar (LRO), encarregat de buscar el lloc ideal per repetir -i millorar- els vols tripulats del projecte Apollo, i la sonda d'observació de cràters lunars (LCROSS), que tractarà de comprovar si els pols i la cara oculta de la Lluna amaguen aigua gelada.

El llançament de l'Atlas V estava previst per aquest dimecres, però les fuites de gas detectades en el transbordador Endeavour van obligar a ajustar el calendari de vols de l'agència nord-americana, i a ajornar la sortida de la LRO i la LCROSS com a mínim durant 24 hores.

"Les dues noves sondes de la NASA proporcionaran una informació força emocionant sobre la Lluna, amb imatges d'àrees d'interès amb un metre de resolució", ha explicat Doug Cooke, administrador associat d'exploració de la NASA.

Fa 30 anys, l'Apollo 11 va ser un gran èxit que estar a punt d'acabar en una tragèdia. Durant l'històric descens, quan la nau era a poc més de 200 metres de la superfície lunar -i amb unes reserves de combustible de poc més d'un minut- Neil Armstrong i Edwin Aldrin van descobrir que el pilot automàtic els portava directament a un cràter de la mida d'un camp de futbol, del qual probablement no haurien pogut tornar a enlairar-se. Afortunadament, van poder prendre el comandament de la nau i allunar en una zona més segura. En els sis vols tripulats següents, la NASA va triar zones tranquil·les, encara que menys interessants des del punt de vista científic. Ara la sonda LRO ajudarà a dibuixar amb tot detall el mapa de les zones on s'aturaran les missions tripulades futures.

"La LRO és una nau espacial increïblement sofisticada que ens ajudarà a recuperar la sequera de dades de l'última dècada", ha destacat Craig Tooley, director d'aquest projecte al centre Goddard de vols espacials. Els set instruments principals de la sonda LRO estan dissenyats per provar les noves tecnologies de navegació, identificar llocs de desembarcament de futures missions tripulades, localitzar potencials recursos minerals i determinar la radiació que rebran els humans que ocupin una futura estació permanent a la superfície lunar. Fa 40 anys, la missió Apollo era l'exponent directe de la carrera espacial que enfrontava les dues grans potències mundials. Ara la sonda LRO està equipada amb un laboratori de l'Institut de Recerca Espacial de Moscou. La LRO treballarà durant un mínim de 12 mesos en una òrbita polar a uns 50 quilòmetres de la superfície lunar.

Per la seva banda, la missió de la LCROSS durarà quatre mesos i tindrà el seu moment culminant en el llançament de Centaur, un fragment del coet Atlas, que caurà sobre un cràter de la superfície de la Lluna com si es tractés d'una bomba sense explosius. El núvol de pols que crearà l'impacte tindrà uns 10 quilòmetres d'alçada. Els instruments de la LCROSS i els telescopis espacials recolliran dades d'aquest experiment amb l'esperança que entre la pols lunar hi hagi també restes de l'aigua congelada que es pot haver conservat durant milions d'anys en els cràters polars preservats de la llum solar.

L'existència de reserves de gel d'aigua -apuntada per primera vegada per la sonda Clementine l'any 1994- podria ser de vital importància per facilitar la instal·lació d'una base humana permanent a la superfície de la Lluna, segons reconeixen els experts de la NASA.