• Imprimir
• Enviar

ENTREVISTA: Carmen Sandi Directora del Laboratori de Genètica del Comportament al Brain Mind Institute de Suïssa

"Per estudiar i aprendre, una mica d'estrès és bo"

FUNCIÓ · Els circuits neurals han d'establir connexions sòlides, però alhora flexibles, perquè la memòria i els nous coneixements siguin possibles. És el paper de les molècules d'adhesió neural

Lluís Martínez

La doctora Carmen Sandi al Cosmocaixa de Barcelona el dimarts 9 de juny
FRANCESC MELCION

El cervell és una estructura complexa de la qual cada dia s'aprèn més. La doctora Carmen Sandi és una de les investigadores d'aquest apassionant camp de la ciència. Dimarts va ser al Cosmocaixa de l'Obra Social de La Caixa per parlar sobre els potenciadors cognitius.

Què hem après últimament en el terreny de la memòria?

Nosaltres treballem amb molècules d'adhesió cel·lular neural. Són molècules que fan que el contacte entre les neurones sigui més fort o més relaxat. Ja no parlem de neurotransmissors, sinó de la plasticitat dels circuits. Ara treballem per saber com es regulen i el paper que tenen en la memòria a llarg termini. Un cop entenguem aquests processos, que és en el que treballa el meu grup, podrem predir quines són les actuacions farmacològiques importants, ja que són molècules complexes amb molts dominis moleculars.

Quin paper tenen les molècules d'adhesió neural al cervell?

És doble. Hi tenen un paper estructural, però també una dimensió intracel·lular. Obren un camp d'actuació molt important. Si entrenes un animal en una feina d'aprenentatge li provoques canvis en la regulació d'aquestes molècules. Però el circuit que es construeix ha de ser flexible perquè hi pugui haver aprenentatge.

Com funciona aquesta plasticitat?

Sabem que hi ha un sucre, l'àcid polisiàlic, que hi té un paper molt important. I per tant, també el té en l'aprenentatge i la formació dels nous circuits. Sense aquest sucre, l'aprenentatge és molt pitjor.

¿Pot arribar un dia que per resoldre problemes d'aprenentatge haguem de subministrar aquest sucre?

Ho investiguem. L'àcid polisiàlic és una llarga cadena d'àcid siàlic. ¿Sap on n'hi ha molt? A la llet materna. Una de les hipòtesis amb què treballem és que l'àcid siàlic de la llet materna facilita el desenvolupament cognitiu dels nens.

¿Hi han trobat algun factor que faci que les connexions siguin més fortes?

L'entrenament. O les emocions. Sabem que un estrès emocional potencia la conservació de la informació, de la memòria duradora. N'hi ha molts exemples: recordem molt bé què fèiem l'11 de setembre del 2001. L'activació emocional és important per mobilitzar aquestes molècules. Volem saber com les emocions i l'estrès potencien la memòria.

¿Una mica d'estrès per estudiar i aprendre és bo?

Jo diria que sí. Hem comprovat que una mica d'estrès és bo, però molt és dolent. Però què és poc o molt estrès? Això varia segons els individus. És difícil saber si l'estrès és bo o dolent per estudiar. Diferents individus necessitaran diferents graus d'estrès. Amb el mateix estrès, alguns es bloquejaran i altres s'activaran. El repte és saber què hi ha de diferent entre els subjectes. Per què a uns els bloqueja i a altres els ajuda...

Tenen alguna sospita?

L'estrès augmenta la vulnerabilitat a les psicopatologies. Si vostè té una personalitat altament neuròtica o ansiosa serà menys resistent a l'estrès i es bloquejarà més. I això es veu a nivell neurobiològic. El seu nivell d'activació cerebral és diferent. Aquestes persones haurien de fer un entrenament antiestrès.

¿Hem de preservar la nostra infància de l'estrès?

Si més no, de l'incontrolable. L'estrès que apliquem als animals els indueix una por que no poden controlar. Llavors senten una desesperança que els influeix la conducta. És donar una explicació biològica a la societat, perquè un fet que passa en una etapa inicial de la vida determina o influeix molt com serà l'individu quan sigui adult.

¿Algun neurotransmissor està molt relacionat amb la intel·ligència?

Sembla que la dopamina serà important. S'activa quan cal fer un esforç cognitiu. Hi ha una certa correlació inversa amb els receptors de la dopamina. És a dir, com millor sigui el coneixement cognitiu després d'un entrenament, més gran és la reducció del receptor de la dopamina. Però per ara és difícil d'interpretar aquest resultat.

¿Les investigacions cognitives ajudaran a pal·liar l'Alzheimer?

En aquest i altres trastorns neurodegeneratius intentem esbrinar quins mecanismes s'alteren abans que n'apareguin els símptomes i les plaques. Jo estic en un consorci europeu i dirigeixo un projecte per entendre el paper de les molècules d'adhesió neural en els dèficits cognitius. Som lluny encara de la solució, però tenim resultats prometedors.

Com de prometedors?

Un dels problemes que apareixen és que es perden connexions sinàptiques. Les molècules amb les quals treballem estan molt relacionades amb el reforçament de les connexions sinàptiques. Un dels primers fàrmacs que vam assajar amb animals, que potencien l'aprenentatge i la memòria a llarg termini, està ara en fase d'assajos clínics i potser es podrà aplicar a malalts d'Alzheimer. Però encara passaran cinc anys.

Per què està mal vist ser intel·ligent?

Té a veure amb l'aversió a la desigualtat que tenim tots. La desigualtat en estatus i en jerarquia causa molts problemes de salut mental i física. No perquè aquests individus visquin en la pobresa. El problema és la desigualtat mateixa. Hi ha algun factor biològic que tenim els humans, i sembla que els primats també, que fa que no vulguem que hi hagi desigualat.

Per què?

Jo crec que té una explicació evolutiva. Estar en desigualtat pot significar quedar-se sense recursos i que la supervivència perilli.