• Imprimir

INFÀNCIA

Els nens romanesos van a escola

| La Fundació del Secretariat Gitano afavoreix l'escolarització d'un centenar de nens | Fiscalia i Mossos també combaten l'absentisme escolar

Laura Nicolás

La Fundació del Secretariat Gitano treballa perquè els nens vagin a escola
C FORÉS / ARXIU

Parlar fa uns anys de nens romanesos era sinònim de petit delicte. Actualment, encara hi ha un nombre limitat d'aquests menors a qui els progenitors utilitzen per cometre furts i estafes, però, paral·lelament, ha augmentat el nombre de nens escolaritzats i que van regularment al col·legi.

En molts casos, les famílies matriculen als menors després d'entrar en contacte amb la Fundació del Secretariat Gitano (FSG) de Catalunya. Els educadors socials de la FSG aborden les famílies al carrer, en punts de trobada dels gitanos romanesos com la plaça Antonio Machado de Badalona. "Ens hi apropem i parlem amb aquestes persones perquè escolaritzin voluntàriament els fills", explica Lluís Vila, educador social de la FSG.

Extrema pobresa

Aquest curs 2008-2009 hi ha més d'un centenar d'infants escolaritzats en disset centres educatius de Badalona. Tot i que als menors els agrada anar a escola, la situació d'extrema pobresa en què viuen dificulta els resultats acadèmics. A més de partir d'un nivell de coneixement per sota del corresponent a la seva edat, els nens no disposen d'un espai adient per fer deures i no poden accedir al material escolar o al servei de menjador.

"Viuen una situació d'exclusió molt severa però ningú no s'hi posa", denuncia Vila. Un exemple de la falta d'implicació de les administracions són les escasses o nul·les subvencions al projecte de suport a l'escolarització de la FSG. "L'única excepció és el departament d'Educació", diu Vila.

Actualment, el 90% dels nens escolaritzats cursen infantil o primària. El 10% restant fan ESO (educació secundària obligatòria) i són els que, majoritàriament, protagonitzen l'absentisme escolar. Per Vila, això s'explica perquè mentre aquí se'ls considera menors, en la cultura dels gitanos romanesos a partir dels 12 anys ja són adults.

Per això, en molts casos, s'aconsegueix la matriculació a l'ESO després de la intervenció de la Fiscalia de Menors, els Mossos d'Esquadra o la direcció general d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA).

Advertiment als pares

No sempre els progenitors accepten de bon grat l'escolarització dels menors. Per aquesta raó, cada vegada que els Mossos localitzen nens al carrer en horari escolar o els enxampen cometent algun delicte, comproven si estan escolaritzats. "Quan els pares vénen a buscar-los a la Fiscalia, els advertim que si no porten els fills a escola poden incórrer en un delicte de desobediència", explica el sergent Jaume Garcia, cap del grup de menors dels Mossos.

Pel fiscal de menors, Juan José Márquez, no es tracta de perseguir la pobresa, sinó de "protegir els menors perquè es socialitzin". En aquest sentit, destaca casos com el d'una nena que després d'aquest advertiment "no només va ella a escola sinó tots els germans petits".

En els casos dels clans que utilitzen els nens per delinquir, s'és molt més sever. "Acusem els pares d'abandonament", diu el sergent Garcia.