• Imprimir

ENTREVISTA: Col·lectius

Projectes socials pendents d'un fil

ARRELS · En perill un programa d'atenció als sensesostre de Barcelona pel veto estatal a les ONG catalanes MARIANAO · Els ajuts a partir del 0,7% de l'IRPF sustenten el suport socioeducatiu a 70 adolescents de Sant Boi

Sònia Pau

Una subvenció de 88.000 euros serveix a Arrels Fundació de Barcelona per pagar l'allotjament en pensions a catorze persones sense sostre i una altra de 48.000 serveix a la Fundació Marianao de Sant Boi de Llobregat per donar suport socioeducatiu a una setantena d'adolescents, bona part de les quals pertanyen a famílies en risc d'exclusió. Són programes socials que ja fa uns quants anys que funcionen, però que ara, just en aquest moment de crisi, tenen l'amenaça de l'espasa de Dàmocles al damunt per una qüestió política. Si el ministeri d'Educació, Polítiques Socials i Esports limita les subvencions procedents del 0,7% de l'IRPF a les entitats d'àmbit estatal, Arrels haurà de retallar els usuaris del programa d'allotjament en pensions i Marianao els del programa socioeducatiu i d'intervenció en el lleure.

"Si no ens arriba la subvenció congelarem el projecte, perquè no ho podrem assumir. Estem en un context econòmic en què no tenim capacitat per aventurar-nos", resumeix el director d'Arrels, Salvador Busquets. L'entitat té aquest any un pressupost de 2,6 milions. Fa pocs dies van tenir la reunió de caps de programa per donar el vistiplau al pla d'activitats, però l'endemà el van paralitzar quan es va fer públic que les ONG d'àmbit només català quedaran excloses del repartiment de les ajudes del ministeri d'Educació i Polítiques Socials. "No ens preocupa tant d'on vénen els diners, ni qui els gestiona, sinó que pagui qui pagui, els recursos ens arribin", indica el portaveu, Ramon Noró.

En la mateixa circumstància es troben els responsables de la Fundació Marianao, una entitat que treballa al barri del mateix nom a Sant Boi de Llobregat, per on cada any passen uns 3.000 usuaris. Tota una institució del barri que va néixer del moviment veïnal quan a mitjans dels 80 es reclamava un espai per a infants i joves. Ara, pel Casal Infantil i Juvenil hi passen usuaris d'entre 3 i 30 anys, perquè també es fan activitats d'oci nocturn. S'incideix sobretot en els col·lectius en situació d'alt risc social.

El programa de suport a adolescents, que tenen entre 12 i 16 anys, va rebre l'any passat 48.000 euros del 0,7% de l'IRPF. Aquests diners serveixen per cobrir més del 60% del cost total, però el futur és tot un interrogant. Daniel Osiàs, responsable del programa, admet que si aquests diners deixen d'arribar pot ser que s'hagin de tancar activitats. "El més preocupant -indica Osiàs- és que hi ha nanos que fa tres anys que estan vinculats al projecte i es poden quedar al carrer".

"Per a nosaltres -afegeix- és una subvenció molt important perquè ens dóna continuïtat. L'important no és el que fas en un any, sinó al llarg del temps, perquè és un col·lectiu en procés evolutiu que necessita una intervenció intensa". Es treballa des de l'educació en el lleure i també fent reforç escolar, i s'intenta, a més, que en arribar als 17 anys segueixin vinculats a la Fundació amb altres programes.

"Confiem que tot sigui un malentès, perquè moltes ONG necessitem aquests diners", diu Osiàs, mentre que Busquets i Noró, des d'Arrels, reclamen que si es tira endavant el canvi de criteris per accedir a la convocatòria de subvencions com a mínim es busqui la fórmula perquè les entitats tinguin un període d'adaptació per buscar altres recursos i no hagin de tancar programes.

Arrels va néixer el 1987 i l'any passat va atendre unes 1.200 persones sense llar a través del programa de detecció al carrer, el centre obert, el taller ocupacional, el programa d'hospitals o el d'accés a l'habitatge. Troben absurd que una entitat que treballa només a Catalunya o a l'Aragó quedi exclosa dels ajuts del 0,7% de l'IRPF, però que hi pugui accedir si actua en dues comunitats autònomes. "Què vol dir actuar en dues comunitats?, tenir diferents seus?, col·laborar amb entitats d'altres comunitats?", es pregunta Noró, i respon que precisament això, col·laborar en xarxa amb altres entitats, ja ho fan.

En el seu cas, pel col·lectiu que atenen, els usuaris de l'associació del Raval són d'orígens molt diversos: el 25% són nascuts a Catalunya; un altre 25%, a la resta de l'Estat, i els altres, a l'estranger. A més dels lligams amb altres entitats que treballen amb sensesostre, sobretot a Madrid, Saragossa o Burgos, asseguren que el 15% de visites a la seva web són de fora de Catalunya.

Marianao i Arrels són dues del centenar d'entitats catalanes que amb un canvi de normativa poden quedar excloses de les ajudes procedents dels contribuents que decideixen lliurement marcar la creu d'altres finalitats socials. Hi ha associacions que treballen amb infants, discapacitats, dones, joves drogodependents, famílies en risc d'exclusió..., i que, en definitiva, cobreixen un espai que els serveis socials públics no són capaços de cobrir.

Triar catorze persones i dir-los que després d'anys de treballar un procés d'inserció ja no les poden atendre. Aquest pot ser el drama d'Arrels si l'espasa de Dàmocles compleix la, per ara, amenaça.