• Imprimir

EDUCACIÓ

El cercle es tanca

RETROBAMENT · Un any després de la vaga unitària del 14 de febrer, els sindicats tornen a fer front comú contra les polítiques d'Ernest Maragall QUEIXA · Mestres i professors critiquen la "inoportunitat" de la reforma del calendari escolar i l'ampliació de la jornada del professorat

C.B.

Aula buida d'una escola de Sant Cugat on va ser secundada la vaga del febrer passat
CRISTINA FORÉS / ARXIU

El 14 de febrer del 2008, tot just ara farà un any, una riuada de mestres va fer aflorar al carrer el malestar del professorat en una jornada de vaga convocada de forma unitària pels cinc sindicats amb més representació al sector. Va ser la primera aturada contra la llei d'educació de Catalunya (LEC), dos mesos i mig després que el conseller d'Educació presentés el document de bases on s'apuntaven les línies generals de la norma. Alguns dels eixos principals de la llei (potenciació de l'autonomia dels centres -per permetre, per exemple, que els equips directius poguessin escollir perfils professionals que s'ajustessin a uns determinats projectes-, reforç de les direccions, cultura de l'avaluació i descentralització) van quedar eclipsats davant de la possibilitat que obria el text que els centres poguessin ser gestionats per entitats privades sense afany de lucre o ajuntaments.

El "risc de privatització" de l'escola pública va ser enarborat com a principal lema d'una aturada que va ser secundada per més del 50% del professorat de l'escola pública (un 63% de l'ensenyament primari) i que va fer desfilar pels carrers del centre de Barcelona més de 50.000 manifestants. Una protesta que, més enllà de la LEC, va evidenciar, en molts casos, el malestar acumulat pel col·lectiu docent en els últims anys.

L'èxit de la vaga no va impedir que la unitat sindical es trenqués quinze dies després, quan CCOO i UGT van avenir-se a negociar amb Maragall en el marc de la comissió de seguiment del Pacte Nacional per l'Educació (que no va ser firmat per USTEC-STEs, el sindicat majoritari a l'escola pública), per reclamar que la futura llei s'ajustés als compromisos d'aquell acord, que el 2006 va ser subscrit amb un ampli consens de la comunitat educativa.

Canvis al projecte

Les negociacions amb aquests dos sindicats i amb altres representants del sector públic van fer caure de l'avantprojecte de llei la gestió privada dels centres públics. El text, que la conselleria va donar a conèixer a finals d'abril, va tenir una bona acollida entre els representants de la xarxa pública, que van entendre que se'n desprenia una voluntat d'avançar en la coresponsabilitat de l'escola concertada en l'acollida dels nouvinguts i de mantenir-se fidel a l'esperit del Pacte.

Un dels paradigmes d'aquest esperit, que els sindicats van veure traït en el projecte de llei que el govern va aprovar a finals de juliol, va ser l'eliminació del text del concepte servei públic d'educació per referir-se a la doble xarxa educativa, acostant-se en aquest cas als desitjos de la concertada. La substitució d'aquesta denominació per la de servei d'educació de Catalunya va comportar que un dels socis de govern, ICV-EUiA, votés en contra del projecte de llei.

Des de llavors, ja amb la llei al Parlament, el desencontre entre sindicats i conselleria s'ha anat fent cada cop més gran, si bé CCOO i UGT no van donar suport a la segona vaga de professorat, convocada el 13 de novembre passat per USTEC-STEs, ASPEPC-SPS i CGT, amb molt menys seguiment que la del febrer.

La proposta d'ampliació de la jornada lectiva del professorat i la reforma del calendari escolar, dues mesures anunciades els últims dies pel conseller, han acabat de revoltar les organitzacions sindicals, que ahir van anunciar la convocatòria d'una nova vaga unitària, que tanca la quadratura del cercle. Maragall va qualificar la vaga d'una "greu irresponsabilitat" i fonts de la conselleria no amagaven una certa "perplexitat" davant de l'anunci, en assegurar que Educació ha mantingut i manté oberts els ponts de diàleg.