• Imprimir

ENTREVISTA: Lluís Martínez Sistach cardenal arquebisbe de Barcelona

"Els catalans tenim tendència a ser massa autocrítics"

CRISI · "L'austeritat no l'han de patir només els més pobres, sinó tothom" ESTATUT · "No prejutgem el Constitucional ni la sentència abans d'hora" MESQUITES · "S'ha de respectar el dret de reunió de totes les religions" L'ESTAT · "Es difonen notícies sobre Catalunya que no responen a la realitat"

Carles Sabaté

Martínez Sistach aposta per intensificar, en temps de crisi, la generositat dels ciutadans i la despesa social pública
MARTA PÉREZ

Crisi econòmica arreu; finançament de Catalunya empantanegat... el cardenal català Lluís Martínez Sistach recorda que el moment actual requereix de la implicació de tota la societat i potenciar-ne la solidaritat.

Què pot fer l'Església per les famílies en aquests temps de forta crisi?

Continuar ajudant els qui passen dificultats. Això ho fan els cristians compartint, de moltes maneres, els seus béns, a través de la parròquia, de Càritas i d'altres institucions que estan directament al servei dels pobres. Aquest ajut cal que s'intensifiqui, ja que Càritas de Barcelona ja ha rebut un 40 % més de peticions d'ajuda aquest octubre que en el mateix període de l'any passat. Per això és necessari que intensifiquem la nostra generositat. A banda, a l'administració li correspon augmentar la despesa social.

Els Estats rescaten bancs privats amb gestors que ingressaven força diners. ¿Li sembla que el capitalisme ha anat massa lluny?

No sóc expert en matèria econòmica, però davant de la crisi cal adoptar solucions justes i adequades per superar-la. És necessari que l'austeritat no la sofreixin només els sectors més pobres i necessitats de la societat, sinó tothom. Cal també intensificar per part de tots la solidaritat per ajudar els qui sofreixen més les conseqüències de la crisi.

¿S'haurien de cedir temples a altres confessions perquè hi celebrin les seves cerimònies? La recerca d'espais per a mesquites, per exemple, resulta sempre polèmica.

El que és normal és que cada religió tingui els seus temples per tal de mantenir la seva pròpia identitat. Encara que totes les religions tenen en comú que ho són, tanmateix tenen naturalesa i finalitats diverses. No és pas el mateix una església que una sinagoga, que una mesquita o que una pagoda. Una inconveniència de fons del projecte de llei del govern sobre centres de culte és no tenir en compte aquesta diversitat. En casos de necessitat es poden deixar les esglésies, però, per evitar perills de sincretisme i de confusions indegudes, això és més fàcil de fer entre religions similars, com catòlics i ortodoxos, o protestants i anglicans. Sense oblidar que els musulmans tenen dret a poder tenir llocs de reunió amb finalitat religiosa. Els ciutadans han de respectar aquest dret i no posar-hi dificultats.

Com veu el finançament de Catalunya i una possible sentència del Constitucional contrària a l'Estatut?

Catalunya ha crescut en pocs anys. Hem passat de sis milions d'habitants a més de set. Això repercuteix en molts aspectes, com la sanitat, l'ensenyament, l'habitatge, etc., amb els seus costos econòmics.Cal que la Generalitat disposi dels mitjans econòmics per fer front a aquest creixement de població. Però caldria confiar en les institucions cabdals de l'Estat, com és el Tribunal Constitucional, i no prejutjar abans d'hora la sentència. La presumpció hauria de ser a favor de la imparcialitat dels magistrats i dels jutges, ja que han d'emetre sentència no segons les seves opcions polítiques personals sinó segons dret i justícia.

¿La tibantor Catalunya-Estat es manifesta també en l'àmbit episcopal?

En aquestes relacions hi tenen molta incidència les històries personals i culturals. S'ha caminat molt entre els bisbes per comprendre i acceptar les realitats i especificitats de les diferents autonomies i, concretament, de Catalunya. També és veritat que sovint es difonen notícies de l'Església a Catalunya que no responen a la veritat i donen una imatge distorsionada de la nostra realitat. Tenim una gran responsabilitat de presentar amb objectivitat la nostra situació i el treball que es realitza a Catalunya.

La generació de preveres del Vaticà II es va esgotant i l'Església queda en mans de capellans menys atrevits.

Fa més de 40 anys que es va celebrar el Concili Vaticà II i, per tant, se'ns han anat morint molts sacerdots que van viure intensament la seva celebració i aplicació immediata. Però els continguts han arribat a les noves generacions de sacerdots, perquè hi ha molts continguts que ja formen part de la vida de l'Església.

L'Església catalana continua sense veu pròpia a Roma.

Benet XVI és conscient de la nostra realitat específica. Ell és bavarès, que ve a ser la Catalunya d'Alemanya. En la darrera audiència em va dir molt espontàniament que els catalans érem molt treballadors. Hi ha veus catalanes a Roma. Tanmateix, també és veritat que hi ha persones i grups que es dediquen a enviar-hi missatges no sempre objectius. És molt important que la Santa Seu conegui ben objectivament la nostra realitat catalana. No podem oblidar que els catalans tenim tendència a una autocrítica molt accentuada, a fixar-nos més en el que és negatiu que no en el que tenim de positiu, potser pel desig de fer ben fetes les coses. Però això no sempre es fa justícia a la nostra realitat eclesial, que és molt rica.