• Imprimir

Universitats

L'atzucac de Bolonya

POSICIONAMENT · Els estudiants contraris al procés de Bolonya mantenen el pols amb les tancades REFORMA · Les protestes han fet aflorar de nou el debat entorn del procés de convergència de les titulacions en el nou marc europeu

Carol Biosca

Estudiants tancats a la seu central de la Universitat de Barcelona
DIEGO IBARRA

La revolta estudiantil contra l'anomenat procés de Bolonya no sembla afluixar, almenys de moment. Disset dies després que la protesta contra l'espai comú d'ensenyament superior acabés amb l'ocupació de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, uns quants centenars d'estudiants continuen tancats en diverses facultats i dependències d'aquesta universitat i de la UAB. Les dues parts (comissionat d'Universitats i rectors, d'una banda, i estudiants, de l'altra) admeten que hi ha hagut un acostament de posicions, que hauria desembocat en la declaració que dijous passat va aprovar la Conferència General del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), del qual formen part el comissionat i els màxims responsables universitaris. En la declaració es recull el compromís d'obrir una sèrie de consultes sobre l'aplicació del pla, sense descartar que aquesta reflexió pugui introduir alguna moratòria, en cap cas amb caràcter general.

Ahir, mentre alguns estudiants encarregats de la negociació a la UAB aconsellaven desocupar parcialment les facultats amb l'objectiu que les converses poguessin avançar "amb garanties", estudiants de la Facultat de Física de la UB, un dels centres on es mantenen les tancades, asseguraven que el compromís del CIC és encara "insuficient".

Si una cosa han aconseguit les protestes estudiantils és tornar a posar sobre la taula el debat al voltant de les bondats i els suposats riscos d'un procés sobre el qual se n'ha parlat molt però al voltant del qual encara pesa un elevat desconeixement, tal com ha reconegut aquesta setmana la mateixa ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, que ha anunciat l'impuls d'una campanya per explicar millor l'adaptació a l'espai europeu d'educació superior.

Hi ha una crítica recurrent i és que el procés a l'Estat ha començat massa tard i no avança al ritme desitjat. La filosofia del Pla de Bolonya és compartida per una àmplia majoria del sector universitari, si bé hi ha algunes veus que qüestionen com s'està duent a terme la seva aplicació i fins i tot n'hi ha que apunten a una "traïció" de l'esperit inicial. La reforma ha estat acollida de manera molt diferent als països que hi prenen part, perquè es partia de realitats molt diverses: no tots aquests països eren igual de lluny dels objectius proposats. Pel que fa al punt de partida espanyol, diverses veus han coincidit que caldria haver abordat prèviament una reforma en profunditat de les universitats, que abastés des dels òrgans de govern fins al procediment de selecció del professorat.

Es recullen a continuació els principals objectius que planteja la reforma, filla de la Declaració de Bolonya que el 1999 van subscriure els ministeris d'Educació dels països de la UE per tal d'avançar cap a un mercat comú universitari amb l'horitzó del 2010.

L'adopció d'un sistema de titulacions comparable

És un dels objectius clau: construir un sistema de titulacions fàcilment llegible i comparable a Europa que permeti superar les traves actuals a la lliure circulació de professionals dins la Unió Europea, independentment de la universitat que hagi expedit el títol. Un dels instruments que garanteix aquest pròposit és el que es coneix com el Suplement al Diploma, un document que recull tota la informació amb relació a la formació cursada per l'estudiant en funció d'una nova unitat de mesura comú: el crèdit ECTS (european credit transfer system)

Un canvi en l'organització dels estudis sobre la base de dos cicles

El Pla suposa la desaparició de la tradicional divisió dels estudis entre diplomatures i llicenciatures, que dóna pas a un sistema basat en tres potes: el grau, el màster i el doctorat. El títol de grau ha de proporcionar a l'estudiant una formació acadèmica i professional que el capaciti per incorporar-se al mercat laboral, mentre que el màster està orientat tant a l'especialització acadèmica i professional com a la iniciació en tasques investigadores. El doctorat oferirà una formació avançada en tècniques d'investigació.

A l'Estat espanyol s'ha apostat per la fórmula 4+1 (graus de 4 anys i màsters d'1 any) en contra del 3+2 existent en la majoria de països de l'entorn europeu. Això vol dir que totes les carreres que fins ara eren de 3 anys (infermeria, magisteri, enginyeries tècniques...) passaran a ser de 4 (240 crèdits, a raó de 60 crèdits per any). No obstant això, els graus corresponents a professions regulades o amb directives pròpies -medicina, arquitectura, veterinària...- podran tenir un nombre de crèdits i una durada establerta per la seva normativa específica.

Alguns dels arguments dels estudiants i professors crítics amb el procés se centren en aquest apartat: consideren que el nou enfocament dels graus, tan orientat al mercat laboral, comportarà una devaluació de les carreres, mentre que des d'alguns sectors es tem també que la falta de recursos per a l'impuls dels nous màsters, que tindran preu públic, obri la porta a l'entrada d'empreses privades a la universitat.

Passar de l'ensenyament a l'aprenentatge

És un altre dels eixos centrals de la reforma, que s'estructura entorn del nou concepte de crèdit ECTS, que ja no mesura les hores de docència del professor sinó el volum total de treball que ha de realitzar l'estudiant al llarg del curs: lliçons magistrals, treballs pràctics, seminaris, períodes de pràctiques, treball de camp, treball personal i exàmens.

El que es persegueix és traslladar el punt de mira de l'ensenyament a l'aprenentatge i promoure una actitud més proactiva de l'estudiant en el procés. Aquest canvi de paradigma porta associada una reducció de les classes magistrals i una potenciació del treball en petits grups, i impedirà que l'alumne pugui abaixar la guàrdia perquè l'avaluació serà continuada. Ja no serà possible aprovar sense haver anat a classe i estudiant l'últim dia.

En aquest punt conflueixen també algunes de les veus crítiques contra el procés. La queixa més estesa entre els estudiants és que aquesta ampliació de la càrrega de treball impedirà la compatibilització dels estudis amb la feina (si bé des de les universitats s'assegura que la reforma garantirà una via lenta d'estudis per als estudiants que treballen), mentre que un sector de professorat crític denuncia que l'arraconament de les lliçons magistrals traurà valor a l'aprenentatge.

A favorir la mobilitat

Un altre dels objectius que es persegueix és afavorir l'intercanvi, tant d'estudiants com de professors, a Europa. En aquest apartat es plantegen dos dubtes. El primer: que sense una agosarada política de beques i ajuts aquesta experiència continuarà reservada per a a aquells que s'ho puguin pagar, i, en segon lloc, es qüestiona fins a quin punt aquesta mobilitat serà possible tenint en compte que els graduats a l'Estat hauran cursat una formació de 240 crèdits, i, majoritàriament, a la resta de la UE, de 180 crèdits.

Més autonomia en el disseny dels plans d'estudi

Pel que fa l'aplicació del procés a l'Estat, el ministeri va renunciar finalment a elaborar un catàleg de titulacions que encotillés l'oferta i va promoure en el seu lloc un registre que permet que les universitats tinguin total llibertat en el disseny dels seus plans d'estudi. A canvi, es fa acompanyar les propostes d'una extensa memòria que justifiqui la seva adequació a les necessitats socials.