• Imprimir

RELIGIÓ

Lleida tindrà minaret

| La comunitat islàmica enllesteix el projecte d'una mesquita de disseny tradicional i única a Catalunya | Farà més de 3.000 metres construïts, costarà dos milions d'euros i tindrà capacitat per a un miler de persones

Joan Tort

L'Ajuntament ja disposa del projecte de la mesquita de Lleida, un projecte que trenca amb els oratoris que hi ha arreu de Catalunya i que se situen en locals i baixos o en pisos. En aquest cas es planteja a la Paeria un edifici de nova construcció, però de disseny tradicional, a semblança de les antigues i famoses mesquites dels països islàmics. És a dir, el temple lleidatà tindrà un minaret de fins a 20 metres d'alçada, una cúpula espectacular, un pati obert i finestrals i portes amb voltes i arcs de ferradura.

La tradicionalitat de l'edifici, però, contrastarà amb les tècniques modernes de construcció i de serveis i comoditats que ha de tenir un equipament d'ús públic. Aquesta mesquita, per tant, pot convertir-se en un referent, atès que no n'hi ha, per ara, cap altra que plantegi una proposta similar. El mateix imam de Lleida, Abdelwahab Houzi, parlava de la visualitat que aportarà la mesquita a la ciutat, ja que el minaret i la cúpula seran visibles des de molts punts, sobretot a la Ll-11, antiga N-II, a l'entrada a la ciutat. També pot ser un atractiu turístic.

La mesquita ha de substituir l'actual oratori del carrer del Nord, un magatzem situat als baixos d'un bloc de pisos amb capacitat per a unes 200 persones i que des de la seva obertura ha trobat l'oposició de veïns i de CiU, per excés d'aforament i suposades molèsties al trànsit i de sorolls.

Espais excepcionals

En dates assenyalades, com la festa del xai o la fi del ramadà, la comunitat islàmica ha de sol·licitar a la Paeria un pavelló on congregar els fidels que en aquestes ocasions són milers. El nou temple ha de donar sortida a aquestes mancances i la incertesa dels responsables musulmans per seguir en un local que acaba el contracte de lloguer després de set anys.

La nova mesquita s'ubicarà al carrer Baró Travé del polígon El Segre, en un solar que l'Ajuntament ha requalificat com a equipament. El temple constarà d'un soterrani amb aparcament, una planta baixa i un pis. Disposarà de la gran sala d'oracions, cafeteria, despatxos, biblioteca, aules, sala polivalent i, fins i tot, hi haurà alguna botiga. Una altra característica del temple és que comptarà amb un espai obert al públic i adaptat per a visites de persones i grups. Tot plegat per acollir un miler de persones.

El projecte és de l'arquitecte barceloní Lluís Mestre, que ha comptat amb la col·laboració d'un tècnic musulmà, i es preveu que l'obra pugui començar l'any vinent. El pressupost superarà els dos milions d'euros.

L'imam Houzi ja ha iniciat la captació de donacions entre els fidels i ara, amb el projecte sota el braç, podrà presentar-lo a les organitzacions musulmanes catalanes, estatals i estrangeres per aconseguir fons i finançar l'obra. Aquesta és la pràctica habitual, segons explicava Houzi, atès que "sempre ens ajudem entre mesquites i quan hi ha una despesa important com aquesta s'intenta que hi col·labori tothom".

El projecte, però, té l'oposició dels empresaris del polígon on es construirà la mesquita. S'han constituït en associació i ja reuneixen 272 persones que critiquen la passivitat i condescendència de la Paeria. La polèmica és que el retard a lliurar el projecte contradiu el conveni signat entre la comunitat islàmica i l'Ajuntament, que establia tramitar els plànols a partir de l'1 d'octubre.

L'oposició, però, se centra en la ubicació, ja que els empresaris entenen que a la zona hi ha sorolls d'indústries, pas continuat de camions i no està adequat per un equipament d'ús públic que pot congregar centenars de persones. Aquest col·lectiu ha anunciat que en breu presentarà un contenciós perquè creuen que l'operació vulnera la llei d'urbanisme en barrejar mesquita amb indústries i sense actuacions complementàries que garanteixin ambdues activitats.