• Imprimir

Ciència

Aventura científica a l'Àrtic

Toni Pou

Un equip internacional d'investigadors de l''Amundsen' pren mostres del gel de l'Àrtic per estudiar característiques com la concentració de diòxid de carboni o la presència de contaminants
TONI POU

Quan el 6 d'abril del 1909 el nord-americà Robert Edwin Peary va ser el primer home a trepitjar el pol Nord, va culminar una cursa frenètica de més de tres segles de durada, en què sovint la competitivitat i l'afany expansionista van escudar-se en la ciència per justificar despeses econòmiques exorbitants. El primer objectiu dels antics exploradors era l'aventura i, amb sort, en segon terme, la ciència. Noms com Kane, Hall, Nansen, Amundsen, Peary, Scott o Shackletton, entre molts altres, han gravat per sempre les seves expedicions a l'imaginari de l'èpica polar amb gestes que a tots ens commouen.

Els temps, però, han canviat. A bord de l'Amundsen, un vaixell trencaglaç íntegrament dedicat a la recerca científica que en aquests moments navega per l'Àrtic canadenc, no hi ha el sentiment d'aventura que hi havia a les expedicions dels segles XIX i anteriors, però hi ha passió per la ciència i emoció pel fet de ser testimonis directes dels canvis que s'estan produint a l'Àrtic, una de les zones més sensibles del planeta.

El canvi climàtic trenca el gel

Les observacions dels científics a bord de l'Amundsen constaten que l'escalfament global està provocant canvis cada vegada més ràpids a les zones polars. La superfície coberta de gel durant l'estiu és cada vegada menor i les darreres prediccions apunten que el gel pot desaparèixer completament de l'oceà Àrtic l'estiu del 2030. Aquest canvi no només suposa un repte per a tots els éssers vius de l'ecosistema àrtic, des de les algues unicel·lulars que formen el fitoplàncton marí -la base de la cadena alimentària- fins als peixos, foques i óssos polars, sinó que pot afectar també la dinàmica dels corrents oceànics que tanta importància té en el clima a nivell planetari. Però la seva influència no s'acaba aquí, ja que a l'Àrtic també viuen persones que basen la seva existència en les condicions d'un entorn que ja està canviant. L'abast potencial d'aquests canvis és encara poc conegut i també les seves conseqüències ecològiques i econòmiques. Per aquesta raó, en el marc del tercer Any Polar Internacional, que se celebra des del març del 2007 fins al març del 2009, el govern del Canadà ha engegat el projecte de recerca CFL (Circumpolar Flaw Lead System Study), amb l'objectiu d'estudiar com està canviant l'Àrtic. El projecte CFL es desenvolupa a bord de l'Amundsen i hi participen, per torns, més de 200 científics de 15 països entre els quals es troba el grup de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona, encapçalat pel científic Carles Pedrós-Alió.

Estudiar l'Àrtic en el seu conjunt

Les àrees de recerca en què treballen els científics de l'Amundsen comprenen tots els nivells de la cadena alimentària, les condicions que els fan possibles i els factors que els poden alterar. En aquest sentit, és important remarcar que cada vegada més aquestes àrees de recerca s'entrellacen unes amb altres, perquè en un sistema tan complex tot està connectat.

Els científics que estudien el fitoplàncton de l'oceà Àrtic, per exemple, també estan interessats a conèixer l'evolució de la coberta de gel, perquè la seva reducció implica un excés de llum solar sobre aquest fitoplàncton, que no se sap com el pot afectar. I això també interessa als experts en zooplàncton -animals de diverses espècies que poden mesurar des de poques mil·lèsimes de mil·límetre fins a uns quants centímetres-, ja que el fitoplàncton és el seu aliment, i, al seu torn, interessa també als científics que estudien els peixos que s'alimenten de zooplàncton, i als que estudien les foques que s'alimenten de peixos, i també a aquells que estudien els óssos que s'alimenten de foques.

Un dels aspectes amb més rellevància a gran escala que s'estudia a bord de l'Amundsen és la capacitat de l'oceà Àrtic d'absorbir carboni de l'atmosfera. Els nivells de diòxid de carboni (CO₂) de l'atmosfera han augmentat notablement els darrers anys, principalment com a conseqüència de la crema de combustibles fòssils. El CO₂, juntament amb altres gasos com el vapor d'aigua i el metà (CH4), contribueix a l'efecte hivernacle, gràcies al qual la temperatura del planeta es manté en uns rangs que permeten l'existència d'organismes com els nostres, els humans. Un excés d'aquests gasos, però, pot provocar augments de temperatura que poden afectar notablement tot el planeta.

Bomba biològica

En haver-hi més CO₂ a l'aire, l'aigua dels mars i oceans també n'absorbeix més. Aquesta absorció depèn de la forma de la superfície del mar, de les temperatures de l'aigua i de l'aire, del vent, de la diferència entre les quantitats de CO₂ a l'aire i a l'aigua i de tot un seguit de paràmetres que l'equip d'oceanografia física a bord del trencaglaç Amundsen prova de mesurar.

Però l'oceà té una altra manera de captar carboni, l'anomenada bomba biològica. El fitoplàncton captura el CO₂ dissolt a l'aigua i l'utilitza, tal com fan les plantes, per produir la seva pròpia matèria orgànica, que el zooplàncton fa seva quan s'alimenta. Un cop mort, el zooplàncton deixa de flotar i cau fins arribar al fons marí. El resultat del procés és, per tant, un flux de carboni des de l'atmosfera -en forma de CO₂-, fins al fons marí, en forma de matèria orgànica morta. En el context actual d'excés de CO₂ a l'atmosfera, l'equip d'experts en zooplàncton de l'Amundsen està molt interessat a determinar la seva capacitat per captar carboni i si els canvis que s'estan produint a l'Àrtic juguen a favor o en contra seva.

Un dels grups de recerca més actius a bord de l'Amundsen és el que es dedica a la recerca de contaminants, tant a l'aire com a l'aigua i el gel. Busquen, principalment, metalls com el mercuri i altres contaminants com els anomenats HCH (hexaclorociclohexans), que són el component majoritari dels pesticides més utilitzats en l'agricultura mundial durant els anys 1970 i 1980. Actualment prohibits per la seva toxicitat, se'n van fer servir uns 7 milions de tones; 10.000 de les quals es troben a les regions polars del planeta, on han arribat gràcies a la circulació atmosfèrica.

Productes perillosos acumulats

El problema d'aquests productes -que són cancerígens i poden afectar els sistemes nerviós i hormonal humà- és que quan entren a la cadena alimentària a través del fitoplàncton no s'eliminen i es van acumulant. De fet, alguns estudis sanitaris realitzats al nord del Canadà han detectat HCH a la llet materna amb què les dones inuit alimenten els seus nadons.

Potser el tret més innovador del projecte CFL és la voluntat d'integrar el coneixement científic amb els coneixements tradicionals basats en l'experiència acumulada durant segles i segles dels habitants de l'Àrtic. L'objectiu d'aquesta integració és assolir una representació més global de tot el sistema àrtic que permeti avaluar la seva resposta al canvi climàtic, així com la seva possible influència a nivell planetari.

Ciència i experiència ajudaran a estar preparats per als canvis que s'hagin de produir en aquesta terra d'ombres llargues o, com l'anomenava l'explorador escocès del segle XIX William S. Bruce, "allà on el dia dorm amb ulls oberts".