• Imprimir

ENTREVISTA: Estafa

Euros 'made in' Xile, a 15 cèntims

FRAU · Els cent pesos xilens enganyen tant les persones com algunes màquines expenedores REITERACIÓ · No és la primera vegada que moneda estrangera, com els bahts de Tailàndia, passen per euros

Maria Ortega

Les monedes d'euro i de cent pesos xilens enganyen la vista i les màquines
R. MARIGOT / F. MELCION

Que l'euro ho ha apujat tot és ja més que una evidència. Si abans veníem duros a quatre pessetes, ara regalem euros a menys de quinze cèntims. Tot un negoci, que en aquest cas porta segell xilè. Són els euros made in Xile, que es poden aconseguir en qualsevol intercanvi desafortunat si no es presta l'atenció necessària.

L'estafa es gesta només amb dues monedes. A simple vista, la diferència entre les dues és pràcticament inexistent. A la balança les separa mig gram. És a la butxaca on la distància entre l'euro convencional i els cent pesos xilens s'accentua: vuitanta-cinc cèntims els separen, ja que al canvi, els cent pesos xilens tenen un valor de 0,146 euros. Aquesta distància, però, no és evident a simple vista i tampoc ho és per a algunes de les màquines de vending, que les accepten com a euros. Enganyen, doncs, tant la vista humana com alguns sistemes tecnològics.

Un euro estranger

"Vaig pensar que m'havien donat un euro d'algun altre país i em va fer gràcia i tot", explica el Marc Garcia, que encara no sap si la moneda de cent pesos xilens que va trobar a la seva butxaca, hi havia arribat per via d'alguna màquina expenedora o en un canvi de mans quan feia un cafè. "Si no hagués vist que hi havia el número 100 dibuixat en una cara, l'hagués fet servir com si fos una moneda d'euro qualsevol, perquè coincideixen fins i tot els petits detalls", explica. De fet, la moneda xilena té la mateixa estètica que la de la Comunitat Econòmica Europea, amb matisos molt lleugers. Les dues són platejades amb un cercle exterior daurat que, en els dos casos, presenta una sanefa i una sèrie de ratlles al cantó.

Diferències de pes

Mesurades amb una balança de precisió, hi trobem més diferències. Mentre la moneda de cent pesos xilens té un pes de vuit grams, l'euro és una mica més lleuger, pesa 7,5 grams. Una diferència que a la mà passa desapercebuda. No obstant això, no és així a la majoria de màquines expenedores que hi ha a Catalunya, que no acceptarien aquest euro made in Xile.

Azkoyen és l'empresa que s'ocupa dels selectors de monedes de moltes d'aquestes màquines i té clar que aquesta moneda no podria en cap cas enganyar un dels seus detectors. L'empresa usa un sistema triple en el reconeixement per tal de dificultar la feina als estafadors. Aquest sistema consta, en primer lloc, d'un detector òptic, que analitza les monedes per la mida, una barrera que sí que podrien haver superat els 100 pesos xilens. Hi ha, també, un detector magnètic, que analitza els factors de permeabilitat de cada moneda. Així s'aconsegueix una anàlisi de la composició de cada peça. I, finalment, també estudien el so de la moneda en caure abans de decidir si és bona o no. Les seves màquines no es guien exclusivament pel pes i la mida de la moneda, com sí que fan altres sistemes més senzills, que accepten el fals euro com si fos bo, tal com ha pogut comprovar l'AVUI.

Un tècnic d'Azkoyen assegura, a més, que si es detectés un tipus de moneda que es generalitzés per a aquest tipus de fraus, seria possible corregir les màquines perquè no les acceptessin, ja que "sempre s'està a temps d'intensificar la sensibilitat del sensor i no hi ha dues monedes iguals". El problema, però, és que si s'excedeix el nivell de sensibilitat, alguna màquina pot deixar d'acceptar monedes que sí que són bones i donar pas a la coneguda escena del fregament de monedes contra la màquina.

Aquesta empresa assegura que no té constància que, ara com ara, s'hagi estès l'ús dels 100 pesos xilens. Com tampoc en tenen notícia els Mossos d'Esquadra, que no han rebut denúncies per aquest fet i asseguren que es tracta d'un cas aïllat. Els tècnics d'Azkoyen apunten, a més, que el frau d'aquest estil que més s'ha generalitzat darrerament, sobretot en escurabutxaques, és l'ús de peces sense encunyar, que poden tenir la mateixa composició que l'euro. Els seus detectors, però, reconeixen aquestes falses monedes per la falta de dibuixos, a través de l'anàlisi de permeabilitat.

Estrangeres, però vàlides

Anys enrere, en canvi, altres monedes estrangeres van aconseguir fer-se passar per euros d'una manera més estesa. És el cas de la moneda de 10 bahts, de curs legal a Tailàndia, que fa un parell d'anys simulava ser una moneda de dos euros i que va requerir, fins i tot, d'un avís policial perquè els comerciants estiguessin alerta. La mida i el pes de la moneda tailandesa i la de dos euros eren pràcticament idèntics, però les separen 1,76 euros. Un gran negoci que es va estendre arreu de l'Estat. Des de l'arribada de l'euro, també han provat sort, en aquest sentit, les monedes de 20 dòlars jamaicans, que passen per euros i tenen un valor de 0,49 euros, i la lira turca, que té un valor de 40 cèntims d'euro.