• Imprimir

EDUCACIÓ

Cau la proposta de gestió privada de centres públics

| Hi haurà concursos per triar perfils singulars de professorat i càrrecs de direcció de centres | El text preveu la creació d'un nou sistema d'oposicions i de carrera professional

Carol Biosca

L'avantprojecte preveu centres que integrin infantil, primària i secundària
PERE VIRGILI

L'avantprojecte de la llei d'educació de Catalunya ha retirat del text el polèmic punt que permetia que els centres privats poguessin ser gestionats per entitats privades sense afany de lucre, una de les propostes del document que van rebre més crítiques i que es va convertir en un dels eixos centrals de la vaga de mestres del febrer.

Per tal de donar sortida a la "gestió indirecta" que el departament proposava en el document de bases, Educació fixa una tercera tipologia de centres públics (a banda dels públics "ordinaris" i els privats-concertats): els centres municipals i els centres propis amb un sistema de provisió de llocs de treball i de direcció "de caràcter extraordinari". Els docents d'aquests centres seran nomenats per lliure designació mitjançant una convocatòria per a equips docents de gestió amb un projecte educatiu.

Autonomia dels centres

L'avantprojecte desenvolupa i concreta l'impuls de l'autonomia dels centres que apuntava el text de bases i que s'estructura a partir dels projectes de centre, que atorguen un caràcter singular a cada cas i que seran liderats per equips directius "amb capacitat real de decisió". L'autonomia s'exercirà en l'àmbit pedagògic, organitzatiu i en relació amb la gestió dels recursos humans i materials.

La possibilitat que els centres puguin escollir professorat que obeeixi a uns determinats perfils professionals per tirar endavant el seu projecte es vehicularà a través de dos nous concursos públics, que s'afegiran al de provisió de places ordinari. D'una banda, hi haurà un concurs per cobrir llocs específics (per exemple, mestres de matemàtiques que dominin l'anglès) i n'hi haurà un altre per cobrir tasques vinculades a la gestió i direcció dels centres, si bé la tria serà de lliure designació. Un cop aquests professionals hagin acabat la seva tasca al centre, no tornaran a la plaça d'origen, sinó que quedaran adscrits a la zona educativa.

Cos docent

La llei fixa cossos docents propis de la Generalitat, a través dels quals es crea un nou sistema d'accés a la professió, que inclou un nou model d'oposicions i l'obligatorietat que tots els mestres i professors, un cop superada l'oposició, hagin de superar un any de pràctiques obligatòries en un centre, amb una avaluació positiva, per poder exercir. També s'impulsa un tipus de carrera professional que prima el mèrit (recerca de bones pràctiques, adquisició de nous perfils, exercici de càrrecs directius, formació permanent avaluada) per davant de l'antiguitat, amb noves categories de professorat i diversos nivells retributius.

Avaluació

Es crea una agència prospectiva d'avaluació externa encarregada d'avaluar la globalitat del sistema i també tindrà competències en el disseny curricular.

Ordenació curricular

Catalunya fixarà el seu currículum en funció d'objectius i competències a assolir i no de continguts determinats per franges horàries. El departament entén que d'aquesta manera es podrà dissenyar un currículum propi "complet". Cada centre podrà organitzar després aquest currículum general en funció de les seves necessitats.

Integració 3-18 anys

La norma vol imprimir un caràcter global a les etapes de primària i secundària que vagi més enllà de la mera adscripció de centres. Es crearan centres integrats amb direccions independents però coordinades. L'escolarització obligatòria s'avança als 3 anys per garantir "el dret a l'escolarització dels més necessitats". Maragall va assegurar que comença a haver-hi famílies de procedències socioeconòmicament desfavorides que s'escuden en la no obligatorietat del 3-6 per no dur els fills a l'escola fins més tard.

Finançament

El govern es compromet a "augmentar progressivament els recursos econòmics per assolir els objectius d'aquesta llei i situar la despesa educativa en la mitjana de la UE.

Canvi de nom

Els centres d'infantil i primària (CEIP) tornen a denominar-se escoles i els instituts d'educació secundària (IES) instituts.