• Imprimir

INFRAESTRUCTURES

Aeroport de Lleida, banc de proves

| És una oportunitat per demostrar l'eficàcia de les administracions catalanes en la gestió d'aquesta infraestructura | L'explotarà una empresa concessionària durant 35 anys

Quim Torrent

La façana de l'aeroport de Lleida, situat al municipi d'Alguaire, en una imatge recent
LAURENT SANSEN

Una prova de foc. Així es pot qualificar l'obertura de l'aeroport de Lleida-Alguaire a mitjans del mes que ve. Després d'anys de reivindicar -sense èxit, de moment- participar en la gestió dels aeroports de l'Estat, el govern va decidir impulsar un projecte d'aeroport internacional propi. Lleida-Alguaire neix així com un doble banc de proves: d'una banda, dóna a les comarques lleidatanes l'oportunitat d'explotar una infraestructura estratègica que ha de servir de porta d'entrada de turistes a l'àrea dels Pirineus i d'estímul per a les empreses de la demarcació i, de l'altra, ha de servir per demostrar que la Generalitat és capaç de gestionar una infraestructura d'aquestes característiques.

Amb l'objectiu que l'aeroport tingui un creixement que permeti generar beneficis a partir del desè any de funcionament, el departament de Política Territorial ha optat per una gestió pública-privada única a l'Estat. El govern, que és el propietari de la infraestructura, comparteix les decisions estratègiques a través d'un consorci amb les institucions lleidatanes. I la gestió anirà a càrrec d'una empresa concessionària, que haurà d'aportar l'experiència en la gestió diària d'una infraestructura d'aquestes característiques.

Precisament ahir el govern va fer l'anunci de licitació del contracte de concessió de l'aeroport per un període de 35 anys. L'empresa -o el grup d'empreses- que finalment es faci càrrec de l'aeroport serà l'encarregada de gestionar les operacions de l'aeroport, el manteniment de les instal·lacions i el desenvolupament immobiliari i logístic de la ciutat aeroportuària i el parc industrial i logístic que està previst construir a l'entorn de les instal·lacions actuals. La concessionària també haurà d'assumir l'execució de les obres d'ampliació de la instal·lació quan la demanda de viatgers sigui suficient. Aquestes obres podran tenir un cost de fins a 20 milions d'euros. A banda d'assumir aquestes despeses, la concessionària haurà de pagar un cànon anual de 2,2 milions d'euros a la Generalitat, quantitat que variarà en funció dels beneficis o pèrdues que generi la gestió de la infraestructura.

Les empreses que aspirin a gestionar l'aeroport hauran de presentar la seva oferta abans del 15 de desembre al departament de Política Territorial, que gestionarà les instal·lacions durant els seus primers sis mesos de vida. Almenys durant aquests primers mesos, i fins que no hi hagi prou demanda, l'aeroport només operarà vols comercials entre divendres i diumenge.

Un cop presentades i estudiades les ofertes, es prendrà una decisió a finals de març perquè la guanyadora del concurs comenci la gestió a partir del juny. El secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, va explicar ahir que es valorarà l'experiència de les empreses que es presentin al concurs.

París, Aena i Abertis

Entre les interessades, Nadal va revelar que hi ha Aeroports de París, Ferrovial o la mateixa Aena. No és cap secret, però, que el govern veuria amb molt bons ulls que fossin empreses de matriu catalana, com ara Cedinsa i Abertis, les que finalment es poguessin fer càrrec de la gestió.

Més difícil va ser arrencar noms de les companyies que operaran a Lleida. Ni Nadal ni el director general de Ports, Aeroports i Costes, Oriol Balaguer, van voler confirmar que Ryanair serà una de les companyies que es perfilen per operar a l'aeroport el dia de la seva estrena, que molt probablement serà el 18 de desembre. Balaguer sí que va explicar que alguns operadors turístics de Rússia, el Regne Unit i Irlanda s'han interessat per la potencialitat de l'aeroport.