• Imprimir

Què se'ns hi ha perdut, a Nova York?

Votar segons Ramon Llull

Anna Grau / ullblavissa@gmail.com

Als Estats Units la campanya per a les eleccions presidencials té una durada de dos anys
REUTERS

Doncs jo avui no he votat. Ni en blanc, ni en negre. No he votat gens. I mira que no costa gens, segons m'explica gent que ha votat des de Nova York per correu o anant al consolat espanyol, que es veu que ho posa sorprenentment fàcil. Sospitosament fàcil. Jo mai no m'he sentit culpable si no voto, pel mateix que mai no he considerat una pèrdua de temps fer l'amor sense arribar a l'orgasme. Però als polítics i als homes els ofèn molt l'abstenció: primer diuen que és culpa teva, i després que no volen parlar-ne.

Canviant de tema, el Catalan Center de Nova York ha celebrat aquests dies un simposi internacional sobre Ramon Llull. Ramon Llull interessa als Estats Units? No ho semblava, però l'any passat es va publicar The Art and Logic of Ramon Llull: A User's Guide, d'Anthony Bonner. D'aquí el simposi. Astorada, descobreixo que el Foreign Press Center, una entitat que bàsicament es dedica a posar en contacte la premsa estrangera amb el Departament d'Estat, recomana aquest simposi. I en destaca les teories electorals de Ramon Llull.

Hi ha tota una pota del simposi dedicada a això. Els professors Friedrich Pukelsheim, de la Universitat d'Augsburg, i Arnold Urken, del Stevens Institute of Technology, ponderen els sistemes per votar que Llull proposava i que, diuen, en cas d'haver-se aplicat a les eleccions americanes de l'any 2000 haurien donat la victòria a Al Gore.

Simplificant molt, el sistema electoral lul·lià es basa en un desempat constant. Suposem que vint frares d'un monestir han de triar el seu abat. Què fan, segons Llull? Doncs primer de tot, consensuar quines virtuts ha de tenir l'abat ideal: si és més important l'amor a Déu, el saber de lletra, el control dels vicis o el carisma. Un cop establerts els requisits es busca un cos electoral senar (per prevenir empats) i s'agrupen els candidats en parelles. Cada candidat que supera en vots la seva parella s'aparella amb un altre, i es produeix un nou desempat. Tots els vots que obté cadascun van quedant enregistrats en una piràmide invertida de caselles que recorda molt la càbala.

El resultat és una trena de vots tan creuada i tan forta, un triar i destriar tan persistent, que segons Llull fa gairebé impossible el frau i l'error. Problema: es triga molt, votant així. Com els americans, que quan arriben a les eleccions ja porten més de dos anys en campanya. Als Estats Units temen que el duel entre Hillary i Obama no rebenti el cavall de l'electorat. Que no els deixi sense esma per a anar a votar "de veritat".

Jo voto Ramon Llull. Perquè a mi no m'espanta el vot tàntric. El millor sexe és abraçar cada vegada com si fos l'última. El millor vot te'l repenses cada dia. Jo voto Ramon Llull. Segur que al segle XIII ningú no s'abstenia.