Pocs alumnes -només 7 dels 464 que hi ha matriculats- van anar ahir a escola al CEIP Riu Segre de Lleida
LAUREN SANSEN
Faltaven deu minuts per a les nou del matí i l'avinguda de Tortosa de Lleida estava buida. Una imatge estranya, ja que a aquesta hora normalment hi ha centenars de persones a l'entrada del CEIP Riu Segre, dobles i triples fileres de cotxes i un agent de la Urbana regulant el trànsit. Ahir, però, no hi havia ni el policia local. La vaga de mestres va buidar el col·legi i fins a les nou i deu només set alumnes d'un total de 464 van entrar al centre, on els esperaven els docents de serveis mínims. Aquests es pensaven que n'haurien d'acollir almenys uns 80.
Va ser un dia de festa per als infants, ja que no van fer classe i es van dedicar a jugar al pati, fer jocs en una aula i veure uns vídeos. La primera mare a arribar al Riu Segre es va quedar parada de la solitud del centre, "perquè altres mares m'havien dit que portarien els seus fills" i al final va veure que no era així. Va explicar que el col·legi els havia fet arribar una carta explicant la vaga però "només dos dies abans, i no hem tingut temps de buscar una alternativa per quedar-nos el nen i, al final l'hem portat igualment". La carta en qüestió recomanava no dur els alumnes al centre, i recordava que hi hauria serveis mínims. Aquesta mare no és usuària del servei de menjador i, per tant, al migdia tenia previst recollir el nen.
Una mare que no ho sabia
La Mari, una altra mare, es mostrava favorable a la vaga en el sentit que "tenen dret a fer-la si entenen que la llei és dolenta". Afegia que "nosaltres treballem tots dos i ningú més ens pot cuidar el fill, o sigui que es quedarà al col·legi com una dia qualsevol". Una tercera progenitora no es creia el que veia. Havia tingut la filla malalta 10 dies, no havia rebut la carta i no sabia que hi havia vaga.
A l'interior, la directora del CEIP, Teresa Ribes, va agrair als pares el suport donat als mestres no portant els fills a l'escola. En un primer sondeig, explicava, la meitat dels mestres volien fer vaga, "però dimecres tots van dir que la secundaven en sentir les declaracions del conseller, ja que ens va tractar de guardadors de nens i no ens valora la feina". Aquesta situació va obligar a fer un sorteig entre el claustre per veure qui feia serveis mínims. En total, es van escollir 5 del 33 docents del Riu Segre.
La diada de vaga va ser igual però diferent a tots els centres públics. De qualsevol punt del país. I van ser molts els pares que en saber que hi havia serveis mínims van anar a l'escola a exercir els seus drets. Passaven cinc minuts de les nou del matí quan l'Elisabet, com cada dia, va portar les seves dues filles i el seu fill a l'escola Eiximenis de Girona. Per a la més gran, que estudia 4t, va ser un dia normal, però per als altres dos no, perquè els seus mestres van fer vaga. En total el centre té divuit docents, dels quals set van decidir adherir-se a la mobilització. "Si tots els professors haguessin anat a l'una hauria mogut cel i terra per deixar els meus fills amb algú altre, perquè tant jo com el meu marit treballem", explicava l'Elisabet mentre es queixava que hi ha hagut una manca d'informació total. "L'única part que ens ha aclarit alguna cosa és l'AMPA. L'escola s'ha limitat a donar-nos una circular", es lamentava.
Sense cap explicació
Molt més contundent va ser en Carles. Dels seus dos fills, el més gran es va veure afectat per l'aturada. Tot i així, els va dur a tots dos a escola. "L'única explicació que els ha donat la seva professora és que ella no hi seria", denuncia. "Cal una reforma integral en l'àmbit educatiu. Els sindicats han enfocat aquesta vaga de manera corporativista", va afegir. En Carles és un dels pocs pares que coneixien els motius de la mobilització. "La veritat és que no sé el perquè de la protesta", reconeixia una mare. "El que no em sembla bé, però, és que uns professors facin vaga i altres no".
Només un 50% dels quatre cursos afectats pels professors que van fer vaga a l'escola Eiximenis -P-3, P-5, 3r i 5è- van anar a classe. "Passaran la jornada jugant o fent deures", va explicar la cap d'estudis.
Els sindicats van xifrar el seguiment de l'aturada a les comarques gironines en un 85% en els centres de primària i un 55% en els de secundària i instituts. Per comarques, on va haver-hi un seguiment més massiu va ser a la Selva, amb un 95% a primària i un 65% a secundària, seguida per l'Alt Empordà, el Ripollès, la Cerdanya, el Gironès, la Garrotxa i el Baix Empordà. Per contra, el percentatge més baix es va registrar al Pla de l'Estany, amb un 65% a primària i un només un 25% a secundària. En la manifestació que hi va haver pels carrers de Girona hi van participar més de 3.000 persones. La mobilització va acabar amb la lectura d'un manifest a càrrec de l'advocat Sebastià Salelles.
Com a tot Catalunya, també a Tarragona els carrers on hi ha situades les escoles i instituts públics eren ahir buits. Sense cotxes ni embussos. És el que va passar ahir al matí davant del CEIP Cèsar August. Un grup de nens amb cartera jugava a la porta, sí, però molt pocs, i ni rastre del bullici habitual. Amb excepció d'algun despistat, la majoria de pares tenien coneixement de la convocatòria de vaga perquè fins i tot el centre va informar divendres dels tutors que havien decidit sumar-se a la protesta. El temps amb què van ser informats va donar marge de maniobra a molts pares i, de fet, ahir van faltar a classe la majoria dels alumnes, gairebé 500 dels 685 matriculats al centre.
Atesos amb normalitat
Segons va explicar el director de l'escola, José Antonio Muñoz, un 78% del professorat va decidir secundar la vaga. Això no va impedir, malgrat tot, complir els serveis mínims i, de fet, tots els nens que es van desplaçar al centre van ser atesos amb normalitat.
Un d'ells va ser el fill de Rosa de Moya. "Jo treballo i no me'l puc quedar. A més, els avis ja en cuiden dos més i no els podem sobresaturar", va explicar De Moya, que va defensar el dret dels mestres a suspendre l'activitat per protestar. El mateix pensa una altra mare, Anna Martín. "No acabo de veure clar que es vulgui segregar les criatures en funció del seu rendiment", va afirmar, malgrat els maldecaps que li va suposar la situació. "M'ha sigut impossible trobar algú que es fes càrrec dels meus fills, i he hagut de demanar festa a la feina", va explicar.
Entre les mares a la porta hi havia una professora del centre, Núria Espluga. "Em sembla vergonyós que vulguin treure una hora de català", va explicar Espluga, qui també es va mostrar contrària al trasllat dels alumnes de primer i segon d'ESO als instituts, i va reclamar la utilitat de la recuperació, al setembre. "Si els pares valoressin una mica més l'escola entendrien per què fem vaga", va assegurar Espluga. Just en direcció contrària anaven les queixes d'Isabel, una mare una mica despistada que va assegurar que s'havia assabentat de la vaga en arribar al centre, i que va qüestionar la mobilització. "Si jo fes vaga a la feina tard o d'hora em farien fora", va dir.
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |