• Imprimir

EDUCACIÓ

De la classe a la plaça de Sant Jaume

LEMA · La manifestació omple la Via Laietana de consignes contra la privatització de l'escola pública INSATISFACCIÓ · Molts docents admeten que hi ha un malestar més enllà del document de bases FATIGA · S'evidencia un cansament que ve de lluny

Carol Biosca

Els mestres van sortir al carrer per protestar contra la privatització de l'escola pública
CRISTINA CALDERER

El centre de Barcelona va ser ahir testimoni de la insatisfacció i el cansament del col·lectiu docent. Els 55.000 professors i estudiants que es van manifestar pel centre de la ciutat (més de 60.000, segons els sindicats convocants) van omplir la Via Laietana de consignes contra la privatització de l'escola pública, contra el conseller Ernest Maragall i contra els serveis mínims decretats pel govern, un rebuig que van escenificar alguns dels assistents amb pancartes en què apareixien fotografies de mestres que, en compliment de la resolució del departament de Treball, no van poder sumar-se a la manifestació.

Però a banda de les consignes, una aproximació individualitzada a alguns dels docents que van sortir al carrer evidenciava un malestar que anava molt més enllà del document de bases de la llei, un malestar que ve de lluny i que ara ha esclatat. "Aquesta vaga recull la insatisfacció de molts professionals de l'educació que treballen molt i amb moltes ganes, i que als ulls de la societat sembla que siguem uns privilegiats", s'exclamaven un grup de mestres de l'escola pública de Castellbisbal. "Tot ens cau al damunt".

Sisena hora

"El document ha sigut la gota que ha fet vessar el got -sentenciava la Sara Sagrera, del CEIP Gerbert d'Orlhac de Sant Cugat del Vallès-. Vam haver de tirar endavant la sisena hora sense tenir prou mestres, treballem cada dia amb 26 nens a l'aula, la diversitat cada cop és més gran, contínuament ens arriben instruccions que contradiuen les que ens van arribar la setmana anterior... I no creiem que aquest document sigui la vareta màgica per resoldre tots els problemes que planteja en aquests moments l'educació".

La protesta va discórrer amb un to festiu i reivindicatiu des de la plaça de la Universitat fins a la plaça de Sant Jaume, amb una presència molt majoritària de mestres de primària, que en alguns casos anaven acompanyats dels fills. "A la seva escola no han fet vaga -explicava Noelia Pareja, mestra del CEIP Vaixell Gorriac de Vilassar de Mar (Maresme), assenyalant el nen-. Però l'he volgut portar per coherència. Al meu centre tot el claustre ha secundat l'aturada: estem en contra que s'obri cap porta a la privatització".

"El perill d'aquesta llei, encara que de moment sigui només un document, és que pot convertir l'ensenyament públic en un negoci. I si s'arriba a aplicar en aquests termes, tindrem centres de primera, segona o tercera, depenent d'on estigui el negoci, que és el que ja ha passat amb la gestió de les llars d'infants", es queixava Joan Escalona, professor de l'IES Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat.

El risc de privatització de l'escola pública i la modificació de la gestió dels centres, que preveu dotar els equips directius de més autonomia per tirar endavant projectes propis i escollir el professorat que més s'hi ajusti, eren esgrimits com els principals punts negres del document. "Els mestres portem molt de temps treballant en equip i ens ha funcionat molt bé. No considero justificat que es vulgui donar més poder a les direccions dels centres, perquè això va en contra de la gestió democràtica que sempre ha caracteritzat l'escola pública", afirmava la Montse Henares, mestra del CEIP La Roureda de Sant Esteve Sesrovires, que anava acompanyada dels seu fill. "Tots els pares i mares de l'escola pública haurien de ser aquí donant suport a la manifestació, perquè els nostres fills són la matèria primera d'aquesta llei".

Eduardo Vicente, del CEIP Les Fontetes de Cerdanyola del Vallès, sostenia també que la reforma "vol introduir el model de gestió empresarial a les escoles" i alertava del risc que "la via que s'obre a la privatització dels centres públics" pugui desembocar en centres gestionats per "fundacions com La Caixa", que "es defineixen com a entitats sense ànim de lucre".

"La reforma no aborda el fracàs escolar en la seva globalitat -indicava Núria Sanahuja, de la mateixa escola-. El fracàs escolar és un fracàs social, i els mestres no podem lluitar contra tots els elements externs". Sanahuja, com altres docents consultats, posava de manifest el divorci existent entre les prioritats del departament d'Educació (document de bases a banda) i el col·lectiu de mestres en qüestions, per exemple, com la sisena hora. "Ens vam haver d'empassar la sisena hora i no vam sortir al carrer tot i que la majoria de mestres hi estaven en contra", va declarar.

Manca de finançament

El problema de la manca de recursos va ser també un dels arguments recurrents. "El govern hauria de començar per augmentar el pressupost destinat a l'educació: fa molt de temps que reclamem el 6% del PIB", indicava Juli Chavarrías, de l'IES Joan Oró de Martorell. "L'any passat vaig tenir un segon de batxillerat amb 38 alumnes, i el document d'això ni en parla".

L'Eulàlia Lozano, del CEIP Nadal de Sant Feliu de Llobregat, portava a col·lació un altre motiu de queixa compartit per molts dels assistents: la sensació de no sentir-se escoltat. "Un dels mals d'aquest document és que no s'ha pactat. Som els últims micos, i alguna cosa hi hauríem de poder dir".

Finalment, la indignació també es va fer sentir amb motiu dels "abusius" serveis mínims. L'altra cara de la moneda es va viure a les escoles, on algunes famílies que van decidir-hi portar els fills es van trobar amb les reticències de la direcció, que va intentar convèncer-los de mil maneres perquè no hi deixessin els nens, en la línia del comunicat que havien lliurat a les famílies el dia anterior.