• Imprimir

EDUCACIÓ

60.000 mestres i professors estan convocats avui a la vaga

| Els sindicats s'enfronten amb el govern pels serveis mínims, que qualifiquen d'"abusius" | Hi haurà manifestacions a les quatre capitals | El risc de privatització dels centres públics centra la protesta

Carol Biosca

Tots els professors de l'escola pública, des de les llars d'infants fins a l'educació secundària, estan convocats a la vaga
PERE VIRGILI

Avui és el dia. Més de 60.000 professors d'escoles i instituts públics estan convocats a la vaga pels cinc sindicats més representatius del sector (USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, UGT i CGT) per exigir la retirada del document on s'apunten les bases de la futura llei d'educació que, segons les organitzacions sindicals, obre la porta a la privatització de l'ensenyament públic i consolida el model d'escola concertada enfront de la pública. La protesta tindrà com a actes centrals manifestacions a Barcelona, Girona i Lleida, i concentracions a Tarragona i Tortosa.

La possibilitat que els centres públics puguin ser gestionats per entitats privades sense afany de lucre, i la voluntat d'enfortir els equips directius dotant-los de més autonomia i capacitat de gestió per tirar endavant projectes propis i poder escollir el professorat que més s'hi ajusti, són a la base d'aquesta argumentació.

En la convocatòria conjunta de vaga que el 30 de gener passat es va oficialitzar al departament de Treball, els sindicats van esgrimir, no obstant, com a principal argument (a banda de la "manca de negociació"), el "rebuig" a la possibilitat que la modificació de la gestió dels centres públics pugui provocar una "desregularització" i un "deteriorament" de les condicions de treball del professorat.

Des del departament d'Educació s'insisteix que el risc de privatització és inexistent, i es destaca que el que s'està posant en qüestió és només un document (no un avantprojecte de llei) que apunta unes idees que estan en aquests moments en fase de debat.

Els sindicats van qualificar ahir d'"abusius" i "anticonstitucionals" els serveis mínims decretats pel departament de Treball, que obliguen les escoles a comptar amb un mestre per cada quatre classes, i van alertar del "greu risc" en què es posa l'alumnat si les famílies opten de manera massiva per portar els seus fills a l'escola.