• Imprimir

Tecnologia

El telèfon mòbil, una eina fàcil de consum

COMODITAT · Operadores i fabricants presenten a Barcelona propostes per afavorir l'ús dels serveis que s'ofereixen des dels equips DISSENY · Nous models però amb les mateixes prestacions

Albert Cuesta

Tot està preparat per a la celebració del World Mobile Congress, que comença demà a Barcelona per tercer any consecutiu
FRANCESC MELCION

La indústria dels mòbils arriba a la seva gran trobada anual amb l'opulència que la caracteritza des de fa uns anys: la meitat de la humanitat ja té telèfon mòbil (3.180 milions de persones, segons IDATE) i, a més, el canvia sovint (només l'any 2007 es van vendre 1.120 milions de terminals, segons diu Strategy Analytics, i Nokia, el fabricant líder, en despatxa més d'un milió cada dia). La telefonia mòbil aporta el 54% dels ingressos del sector mundial de les telecomunicacions. Tenir mòbil fins i tot s'equipara al progrés: l'associació d'operadores assegura que, per cada increment del 10% en la penetració dels mòbils en un país, el seu producte interior brut augmenta més de l'1%.

Tanmateix, el sector de la telefonia mòbil que es troba a Barcelona per tercera vegada consecutiva és força diferent del de l'any passat. Per començar, els creixements ja no són tan espectaculars: les vendes el 2007 van augmentar un 15% respecte al 2006, un índex inferior al 22% de l'any passat, i s'estima que el 2008 només ho faran un 12%, segons ABI Research. A més, donada la saturació dels mercats occidentals, on tenim més mòbils que persones, bona part del creixement té lloc a l'Àfrica, la Xina i l'Índia, mercats on només el 20% de la població disposa de telèfon, per bé que són els llocs on se n'han venut més el 2007 i on els models que es venen són més econòmics. En aquest World Mobile Congress (WMC) l'operadora índia Spice presentarà un mòbil que es vendrà per menys de 14 euros.

El consum mitjà per usuari, que és el que interessa a les operadores, també va de baixa: no és que parlem menys per telèfon, tot al contrari, sinó que cada vegada és més barat i les companyies facturen menys a cadascun dels seus clients: el 2007 ja ho van fer un 8% menys que el 2006 i s'espera que la facturació mitjana continuï disminuint.

La irrupció de l'iPhone

A més, des de l'edició anterior ha passat una altra cosa: l'iPhone. En el mig any escàs que porta al mercat, el telèfon d'Apple ha venut quatre milions d'unitats, que no arriben ni al 0,4% de les vendes mundials de mòbils, malgrat que en el darrer trimestre del 2007 ha superat el conjunt de tots els mòbils amb sistema operatiu Windows. L'iPhone, però, ha suposat una convulsió, perquè ha canviat la relació de poder entre les operadores i els fabricants de telèfons. Fins a l'any passat les companyies tractaven els venedors de mòbils com a simples proveïdors de ferreteria, obligats a fabricar el que els convenia a elles.

En canvi, amb l'iPhone és Apple qui es deixa estimar per les operadores, que pugnen per aconseguir-ne la distribució i li cedeixen una part dels seus propis ingressos, fins al punt que l'empresa guanya el triple amb el seu marge dels serveis que amb la venda de l'aparell. El mòbil d'Apple ha demostrat que els terminals poden ser determinants en la captació de clients: una proporció enorme dels iPhone de les quatre operadores que el venen en exclusiva (AT&T als EUA, Orange a França, T-Mobile a Alemanya i O2 al Regne Unit) són abonats nous que vénen d'una altra companyia. S'espera que durant el WMC es faci públic algun acord nou de distribució de l'iPhone que, aquesta vegada sí, ens podria afectar de prop.

Les dues característiques de l'iPhone que l'han portat a l'èxit són el seu disseny elegant i la seva facilitat d'ús: es poden fer servir les funcions més avançades sense consultar cap manual d'instruccions. Els altres fabricants del mercat aspiren a emular-les. Tant Samsung com LG (segon i cinquè fabricants mundials, respectivament) presenten al WMC terminals extraplans amb la caràtula neta, si bé tots dos porten amagat un teclat que cal fer lliscar.

Moltes novetats

Nokia deixarà veure una nova versió dels seus mòbils avançats Symbian S60 amb una pantalla tàctil com la que tothom admira tant de l'iPhone, i es diu que la canadenca Research In Motion prepara alguna cosa semblant per als seus BlackBerry, cada vegada més orientats al consum. Palm, inventora dels híbrids entre mòbil i ordinador de mà, aspira a vendre el seu Centro al 95% dels usuaris de telèfon que mai n'han tingut un amb teclat complet per enviar correus i xatejar. Diversos proveïdors de components presentaran pantalles hàptiques, que responen al tacte dels dits amb una microvibració que confirma a l'usuari l'accionament dels botons virtuals. I estan a l'ordre del dia les noves maneres de manipular el mòbil: el mateix iPhone posa en format apaïsat les imatges de la pantalla quan gires l'aparell; Sony Ericsson té models que es poden sacsejar per fer determinades operacions, com ara canviar de cançó mentre escoltes música; i amb el navegador web mòbil NetFront de la japonesa Access es navega per la xarxa inclinant el terminal.

És poc probable que al WMC hi veiem una gran revolució en prestacions. Els mòbils ja fan tot allò que s'espera d'ells: ens deixen parlar, enviar missatges, connectar-nos a la xarxa, fer fotografies, escoltar música...; Fins i tot serveixen de mitjà de pagament -cosa que converteix les operadores en entitats financeres- i com a clau d'accés: en alguns estands de la fira només es podrà entrar passant per un lector un codi especial de barres rebut al mòbil. Això sí, es generalitzarà l'augment de velocitat de les connexions a internet, que passen de l'anomenada tercera generació (3G o UMTS) a la quarta (HSPA), fins ara gairebé exclusiva dels ordinadors portàtils. Gràcies als captadors de més resolució i una capacitat de memòria més gran, les càmeres incorporades als telèfons faran fotos i vídeos de més qualitat, i es podran penjar directament al YouTube.

L'autonomia de les bateries continuarà sent el punt feble dels equips, i es proposaran sistemes alternatius d'energia, com ara les cèl·lules de combustible, que ja comencen a ser viables. Alguns telèfons nous criden l'atenció. És el cas de Toshiba, que torna al mercat dels mòbils amb un model bulbós que també és reproductor de música i mòdem per al portàtil. I el Modu, un petit mòbil modular que cada usuari es pot configurar al seu gust amb diverses carcasses que poden tenir funcions pròpies, proposat per la nova empresa de l'inventor dels clauers de memòria USB.

Però el gran cavall de batalla és la comoditat d'ús. Fer que als usuaris els sigui més fàcil consumir els serveis de les operadores, sigui consultar el correu electrònic, enviar una fotografia o escoltar els missatges del contestador: el Visual Voice Mail de l'iPhone permet controlar la bústia de veu des de la pantalla, i l'empresa SpinVox converteix els missatges de veu en correus electrònics o SMS.

I és que, en realitat, el que importa no són els terminals. Els aparells suposen només el 15% dels gairebé 600.000 milions d'euros que va moure la indústria mundial de la telefonia mòbil el 2007. La part més gran (el 78%), consisteix en serveis: els minuts de veu i els quilobytes de dades que les operadores facturen als usuaris. Per aquest motiu gran part del que es negociarà durant els quatre dies del WMC entre operadores i proveïdors són productes i serveis relacionats amb aquest consum i orientats a afavorir-lo. Des de programari per muntar la teva pròpia operadora fins a paquets de canals de TV, des de serveis de correu electrònic fins a cartografia digital per orientar-se amb el telèfon, des de música en tota mena de formats digitals fins als sistemes per evitar-ne la còpia, o bé gestors de campanyes de publicitat.

Precisament, pel que fa a la publicitat al mòbil, es construeixen nous models de negoci: l'empresa Blyk, creada per un antic directiu de Nokia, porta mesos oferint telefonia gratis als joves britànics a canvi de rebre anuncis, i els funciona tan bé que estan a punt d'obrir a Holanda. La publicitat també és un dels factors que van impulsar Microsoft a presentar la fracassada opa per Yahoo: si bé Google és líder de la publicitat a la web, el seu domini no és tan clar en els mòbils, i Yahoo disposa de més bons serveis per a telèfons. La combinació del Windows Mobile de Microsoft amb les aplicacions de Yahoo hauria pogut plantar cara a la plataforma Android de Google.