• Imprimir

EDUCACIÓ

Vaga o reforma

Una aula de 3r d'ESO de l'IES Celestí Bellera de Granollers
CRISTINA FORÈS

La vaga és aquests dies a l'escola en boca de tothom. I hi ha opinions per a tots els gustos, a favor i en contra. Però alguns arguments, a una banda i l'altra, són coincidents. Els que defensen el document de bases posen l'èmfasi en la necessitat de potenciar l'autonomia de centre perquè els equips directius puguin escollir mestres que s'ajustin al seu projecte, i els que hi estan en contra s'exclamen de la porta que, a parer seu, la conselleria deixa oberta a la privatització.

Josep Nuez

Director del CEIP Collaso i Gil de Barcelona i secretari de la Junta Central de Directors de Primària-a títol personal

Valoro molt positivament que es vulgui potenciar l'autonomia dels centres per impulsar projectes singulars i poder triar perfils professionals que s'ajustin a aquests projectes, i això no vol dir que s'hagi de fer fora mestres de l'escola. La dinamització de la gestió dels equips directius no s'entén sense la implicació de l'equip docent: una direcció forta no vol dir que no sigui democràtica ni participativa. El que em produeix una mica més de neguit és la possible externalització de la funció directiva, però això dependrà molt de com es faci l'articulat: de moment, ens trobem només davant d'unes bases. No es pot centrar en el risc de privatització de l'escola l'oposició a un document que parla de moltes altres coses.

Elena Cornelio

Directora de l'IES Pau Casals de Rubí (Vallès Occidental)

Porto 30 anys a l'ensenyament públic i 10 com a directora i penso que aquest document de bases no és un bon punt de partida. Considero que l'escola pública és la que ha de definir el model educatiu de país i les bases de la conselleria no semblen anar en aquesta línia en obrir una via a la gestió indirecta dels centres. La conselleria trasllada una responsabilitat massa gran als centres i als municipis, i està molt bé que els centres tinguin un projecte propi, però és el departament qui ha de tenir un gran projecte per aconseguir l'equitat i la qualitat que volem.

Isabel Nadal

Directora del CEIP Cervantes de Barcelona

Crec que la vaga és molt lamentable i inoportuna, i això no vol dir que comparteixi tots els arguments del conseller. Del document hi ha coses que m'agraden i d'altres que poso en qüestió. Estic d'acord amb el sistema de gestió de personal que es vol implantar, en la possibilitat que les escoles puguin definir els seus equips entorn d'un projecte, cosa que permetrà equips més estables i cohesionats. Són els mestres els que s'han d'adaptar a les necessitats d'un projecte d'escola, i no al revés. I aquests projectes han de ser consensuats i avaluats. Comparteixo que el departament es mereix un toc d'atenció perquè no ha sabut portar les coses de la millor manera a l'hora d'explicar el que s'està fent o es vol fer. Però això no justifica anar a una vaga.

Carme López

Directora de l'IES La Sedeta de Barcelona, membre de la Junta Central de Directors de Secundària i coordinadora dels directors de Barcelona

En línies generals estic a favor del document de bases: m'agrada la música i estaré molt atenta a la lletra. Crec que cal agafar posicions per millorar el sistema educatiu, i el conseller ha sigut decidit i valent. Estic a favor d'una direcció col·legiada amb capacitat de gestió, que pugui triar perfils de professorat d'acord amb un projecte. Un equip directiu que prengui decisions amb el suport del claustre, tenint en compte el que és millor per a l'alumnat i no els interessos individuals o gremials. Estic en contra de la vaga, i penso que arrossegarà molt del malestar que hi ha entre el professorat.

Carmina Mallofré

Mestra del CEIP Els Pins de Moja-Olèrdola (Alt Penedès)

El document ha sigut molt decebedor, perquè en lloc d'avançar cap a la inclusió ho fa cap a la segregació. El que apunta en direcció completament oposada al que necessita l'escola pública perquè obre la porta a la gestió privada dels centres, i tot el que suposi obrir portes a la privatització acaba malament: tenim l'experiència de la sanitat. D'altra banda, les bases no garanteixen el repartiment equitatiu de l'alumnat de procedències socioeconòmicament desafavorides, que és una de les principals urgències del sistema.

Assumpta Sogas

Directora del CEIP El Sagrer de Barcelona

El que és fonamental és que es reculli el que moltes escoles fa temps que exigim, que és un replantejament dels criteris d'accés dels mestres als centres, perquè la llei de la funció pública és totalment anacrònica. Crec que és bo per a tothom que les escoles es diferenciïn amb projectes singulars i que puguin triar els professionals que millor s'ajustin a aquests projectes, i això no vol dir vulnerar drets dels treballadors. I que els equips directius siguin sòlids i amb més capacitat de lideratge no s'ha d'entendre com que avancem cap a un model més autoritari. Els sindicats estan defensant els drets individuals dels funcionaris per sobre dels interessos dels alumnes i de l'escola.

Santi Llorens

Director de l'IES Celestí Bellera de Granollers (Vallès Oriental)

El document no és ideal, però suposa un salt substancial respecte a la situació que tenim ara. Nosaltres vam ser un dels primers 50 centres que van implantar plans d'autonomia i defensem que aquesta és la línia en què cal avançar. L'autonomia no ha de fer por: tot depèn de com s'entengui i com es dugui a la pràctica, però si volem que millori l'educació pública ha de ser basant-nos en la realitat de cada centre i del seu entorn. Els nostres objectius de millora no es fixen en resultats com els entén la majoria, sinó en l'avaluació positiva de la qualitat de la docència i en la millora integral de l'educació dels alumnes.

Patrícia Bello

Mestra del CEIP Miquel Martí i Pol de Barberà del Vallès (Vallès Occidental) -en nom del claustre

Hi ha dues coses del document que per a nosaltres són flagrants i per les quals donem suport a la vaga: el fet que s'obri la porta a la privatització de la gestió dels centres públics, i que les escoles puguin tenir directors externs als centres. Encara que estem d'acord amb altres qüestions del document, com la potenciació de l'autonomia i de l'avaluació, pesen més els arguments contraris.

Maria Gual

Mestra del CEIP Els Ametllers de la Pobla de Montornès (Tarragonès)

Amb l'experiència dels últims anys, en què s'han pres massa decisions a esquena del professorat, ens tempta la desconfiança i un cert rebuig. Però aquest document recull temes com l'autonomia dels centres, l'avaluació del professorat, el paper de les direccions i dels ajuntaments, sobre els quals val la pena que dediquem temps a reflexionar, debatre, discutir, concretar. Hem d'aprofitar l'oportunitat d'aquest debat necessari. Fer una llei d'educació és tot un repte que només pot tenir èxit amb participació, compromís i coresponsabilitat de tots els sectors implicats.

Àngel Ismael

Director del CEIP La Mercè de Tortosa (Baix Ebre)

Les bases s'han redactat amb un llenguatge tan genèric i ambigu que estan donant peu a múltiples interpretacions. Caldrà, doncs, esperar a conèixer l'esborrany de l'articulat de la llei. No obstant això, s'hi ha trobat a faltar el nomenament dels principals òrgans de participació en un centre (claustre, consell escolar, AMPA), i tampoc s'expliciten qüestions clau, com quin és el model d'escola pública que volem. Finalment, pel que fa a la sempre exigida autonomia de centre, cal que estigui dotada de mitjans i recursos. És bàsic, no obstant això, tornar a recuperar el diàleg del pacte educatiu, intentar assolir el consens, i pactar.